Etapes de la Guerra Freda: Un Resum Complet

Etapes de la Guerra Freda

Primera Etapa: Formació d'un Món Bipolar (1945-1953)

Aquest període de postguerra es caracteritza per la conformació dels blocs en conflicte i els primers enfrontaments locals (Grècia, Iran, Corea). El 1949 els països occidentals creen l'OTAN i el 1955 l'URSS funda el Pacte de Varsòvia. A inicis de la dècada de 1950 el focus de tensió es desplaça des d'Europa a l'Àsia.

Majors focus de tensió:

• Bloqueig de Berlín i divisió d'Alemanya (1948-1949): El territori d'Alemanya queda dividit en dos: La República Federal Alemanya (RFA) sota la influència dels EUA, i la República Democràtica Alemanya (RDA) sota la influència soviètica. Marca l'inici de la tensió entre els dos blocs.
• Guerra de Corea (1950-1953): Enfrontament entre Corea del Nord comunista i Corea del Sud capitalista. El 1953 es va resoldre la divisió de la península coreana.

Segona Etapa: Coexistència Pacífica (1953-1956)

Després de la Guerra de Corea es passa un període en el qual les tensions tendeixen a calmar-se. A això contribueixen factors com ara l'equilibri en l'armament nuclear entre les dues potències i la mort de Stalin (1953) a l'URSS, qui és reemplaçat per Nikita Kruschev. S'inicien les converses diplomàtiques entre els dos blocs i sorgeixen les primeres propostes de desarmament.

Tercera Etapa: Confrontació i Distensió (1956-1975)

Aquesta etapa està marcada per quatre conflictes que amenacen amb posar en perill la coexistència pacífica entre els dos blocs: la crisi del Canal de Suez, el Mur de Berlín, la Crisi dels Míssils a Cuba i la Guerra del Vietnam. Als Estats Units, el govern de John Kennedy és seguit pels de Johnson i Nixon, que en part tornen a tensar les relacions entre els dos països.

Majors focus de tensió:

• Crisi dels Míssils a Cuba (1962): La decisió de l'URSS d'instal·lar una base de míssils a l'illa, va portar a la reacció nord-americana: desplegament de vaixells i avions de guerra. La solució diplomàtica al conflicte (converses entre Kruschev i Kennedy) va obrir la possibilitat de la distensió.
• Guerra del Vietnam (1945-1975): El conflicte desenvolupat després de la Guerra d'Indoxina (1945-1954), que va enfrontar a Vietnam del Nord comunista contra Vietnam del Sud capitalista, va acabar amb la independència nord-vietnamita en 1973. No obstant això, els enfrontaments amb la guerrilla comunista van continuar i el president nord-americà Nixon va haver de retirar les seves tropes de Vietnam (1975). A més, en aquest context es produeix la descolonització d'Àfrica.

Quarta Etapa: Segona Guerra Freda (1975-1991)

Aquest període es caracteritza per les repercussions de la crisi petroliera de 1973, que van provocar una recessió econòmica mundial i, amb això, l'esclat de conflictes en diversos països en vies de desenvolupament en els quals les superpotències van prendre partit, inaugurant un nou període de confrontació.

• Als Estats Units, el govern de Ronald Reagan (juntament amb altres governs europeus com el de Margaret Thatcher a Anglaterra) va posar en marxa una sèrie de polítiques conservadores i de reconversió econòmica (neoliberalisme). Paral·lelament, Estats Units i l'URSS van reiniciar la carrera armamentista, amb repercussions importants en les seves economies internes.
• A Alemanya, el 9 de novembre de 1989, va caure el Mur de Berlín, màxim símbol de la Guerra Freda.
• A la URSS es van succeir una sèrie de conflictes interns per la liberalització política i econòmica. El govern de Mikhaïl Gorbatxov va iniciar el 1989 la "perestroika" (reestructuració tant política com econòmica) i la "glasnost" (obertura o transparència comunicacional), plans que posaran fi a la URSS (1991) i amb això a la Guerra Freda.

Focus de conflicte:

• Revolució sandinista de Nicaragua (1979): La dictadura pro-nord-americana d'Anastasio Somoza va ser enderrocada el 1979 pel moviment revolucionari sandinista (dirigit per Daniel Ortega). Posteriorment, el govern dels Estats Units va recolzar la contrarevolució que va desgastar al govern i va portar a eleccions el 1990, sent elegida presidenta Violeta Chamorro.