Les Etapes Militars de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Les etapes militars de la Guerra Civil Espanyola
Després del fracassat cop d'estat de juliol de 1936, es va iniciar la Guerra Civil. Les tropes insurrectes van dur a terme ofensives militars, mentre que els republicans van realitzar operacions defensives.
Els primers combats i la batalla de Madrid
Entre el juliol de 1936 i el març de 1937, el primer objectiu dels insurrectes va ser Madrid. Les tropes del general Mola, procedents de Navarra, van ser aturades a Somosierra i Guadarrama. L'Exèrcit d'Àfrica, amb cobertura aeronaval d'Alemanya i Itàlia, va aconseguir passar l'estret de Gibraltar. Franco va dirigir-se cap a Madrid a través d'Extremadura, però la defensa el va aturar.
El govern de la República es va traslladar a València per seguretat, mentre que a Madrid es va crear la Junta de Defensa, liderada per José Miaja, que va organitzar la resistència amb l'ajut de les Brigades Internacionals. Al setembre de 1936, el general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i les tropes concentrades a Galícia van arribar a Oviedo.
La Generalitat, l'agost de 1936, va organitzar una expedició a les illes Balears (on havia triomfat la revolta del general Goded) per evitar que fossin usades com a base contra la República. L'expedició, comandada per Alberto Bayo amb 8.000 voluntaris, va ocupar Eivissa, Cabrera i Formentera. Després de la retirada de Bayo, els rebels van recuperar totes les illes excepte Menorca. Les tropes nacionals van intentar prendre Madrid, però van ser derrotades a les batalles del Jarama (febrer de 1937) i de Guadalajara (març de 1937).
La guerra al nord (abril de 1937 - octubre de 1937)
Franco va concentrar l'esforç bèl·lic al nord. El març de 1937, els sublevats van llançar una ofensiva sobre Biscaia amb l'ajut de l'aviació alemanya (Legió Còndor). Es van utilitzar tàctiques de guerra amb bombardejos sobre poblacions com Durango (31 de març de 1937) i Gernika (26 d'abril de 1937), causant entre 120 i 300 morts. Franco va ocupar Bilbao el 19 de juny, Santander a l'agost i Astúries a l'octubre. Amb això, la zona republicana perdia una regió minera i siderometal·lúrgica vital. El 3 de juny de 1937, el general Mola va morir en un accident d'avió a Burgos, deixant Franco com a únic líder del bàndol nacional.
L'avanç cap a la Mediterrània (1937-1938)
Per frenar una possible ofensiva sobre Madrid, els republicans van llançar una ofensiva sobre Terol el desembre de 1937, conquerint la ciutat. Franco va aprofitar el desgast republicà per atacar el front d'Aragó, des d'Osca fins a Terol, recuperant aquesta darrera ciutat el febrer de 1938. El març de 1938, Franco va avançar per la vall de l'Ebre cap a la Mediterrània per trencar l'estat republicà. El 3 d'abril va prendre Lleida i el 15 d'abril va arribar a Vinaròs, dividint el territori republicà en dos.
Per aturar l'avanç cap a València i Catalunya, els republicans van llançar l'ofensiva de l'Ebre. El 25 de juliol de 1938 va començar la batalla de l'Ebre, que va acabar el 15 de novembre de 1938 amb la victòria nacional, deixant Catalunya i València indefenses. Hi va haver aproximadament 50.000 morts per cada bàndol. El 1938, el Comitè de No-intervenció va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals.
Ocupació de Catalunya i rendició final
Entre el desembre de 1938 i l'1 d'abril de 1939, els nacionals van intensificar els bombardejos sobre ciutats catalanes amb l'aviació italiana basada a Mallorca. L'ocupació de Catalunya va ser ràpida i sense gaire resistència: el 15 de gener de 1939 va caure Tarragona, el 26 de gener Barcelona, el 4 de febrer Girona i el 9 de febrer els nacionals van arribar a la frontera francesa. Els governs republicà, basc i català van creuar la frontera cap a l'exili.
Manuel Azaña va dimitir com a president de la República el febrer de 1939 i no va ser substituït. Juan Negrín, president del govern, va tornar a València per dirigir la resistència, però el febrer de 1939 França i Gran Bretanya van reconèixer el govern de Franco. A Madrid van sorgir enfrontaments interns: Segismundo Casado, al capdavant de l'exèrcit del centre, va fer un cop d'estat i va crear una Junta de Defensa per negociar una pau sense represàlies, que Franco no va acceptar. Negrín va marxar a l'exili i, el 28 de març, les tropes franquistes van ocupar Madrid. Les altres ciutats de la zona republicana es van lliurar sense resistència. L'1 d'abril de 1939, el general Franco va anunciar la fi de la guerra: "En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares".
0