Les Tres Etapes de l'Oposició Antifranquista (1939-1951)

L'Oposició Antifranquista i la Repressió (1939-1951)

L'evolució de l'oposició al franquisme es pot dividir en tres etapes principals:

Primera Etapa: Reconstrucció i Maquis (1939-1945)

Aquesta etapa es caracteritza per la difícil i arriscada reconstrucció de les organitzacions polítiques i sindicals. Els dirigents i alguns nuclis de sindicalistes de la CNT i de la UGT van intentar reconstruir la seva estructura en la clandestinitat.

Durant aquest període es van crear noves plataformes:

• El 1940, a París, es va crear el Front Nacional de Catalunya, format principalment per joves.
• El gener de 1945, es va crear el Moviment Socialista de Catalunya, integrat per dissidents del POUM i del PSUC.

A part de l'activitat política, es va mantenir una activitat guerrillera protagonitzada per antics combatents republicans, coneguts com els maquis. Des de França, van organitzar partides de guerrillers, impulsades sobretot per anarquistes i comunistes.

L’acció més espectacular va ser la invasió de la Vall d’Aran, organitzada pels comunistes del PCE, iniciada el 18 d’octubre del 1944. Durant deu dies van ocupar la vall, però la intervenció de la Guàrdia Civil i de l’Exèrcit va fer que s’haguessin de retirar.

Segona Etapa: L'Esperança Aliada i les Plataformes Unitàries (1945-1947)

Aquesta etapa va comportar una notòria activitat, esperonada per la victòria aliada en la Segona Guerra Mundial. La possibilitat d’una intervenció aliada a Espanya va provocar la creació de plataformes unitàries de l’oposició.

L’any 1945 es va formar a Catalunya l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD), integrada per organitzacions provinents de l’etapa republicana.

Ben aviat, però, van sorgir divergències entre les institucions unitàries:

• Sectors reformistes (PSOE i CNT): Es van apropar als monàrquics dissidents del franquisme per proposar l’obertura d’un període constituent que decidís la tornada a un règim democràtic.
• Sectors republicans (ERC, PSUC, PCE, part del PSOE i part de la CNT): Van continuar defensant la restauració d’un règim republicà.

Tercera Etapa: Consolidació del Règim i Desmoralització (1948-1951)

Aquesta etapa va ser de desmoralització a causa de la consolidació de la dictadura. A finals de 1948 es va fer palès el fracàs de totes les opcions de l’antifranquisme:

• Cap potència no estava disposada a col·laborar per fer caure el dictador espanyol.
• No semblava possible que la guerrilla o una mobilització popular posés fi a la dictadura.

La policia franquista i la Guàrdia Civil havien liquidat pràcticament tota la resistència política a l’interior. Moltes organitzacions van quedar delmades i van desaparèixer gairebé de l’interior del país.

Es va iniciar llavors una nova etapa en la qual les organitzacions polítiques van anar-se vinculant a les lluites socials i reivindicatives de les classes populars.