Ètica, Ciutadania i Aristòtil: Conceptes Fonamentals
Les ètiques procedimentals
El concepte central d'aquesta ètica és el diàleg, buscant la justícia i la correcció de les normes. Per això, una decisió serà moralment correcta si satisfà interessos generals i no particulars, i s'ha obtingut en un diàleg en condicions d'igualtat.
Universalisme i comunitarisme
- Ètica universal o universalista: Significa ser solidaris a nivell global; aquesta solidaritat no afecta solament les generacions presents, sinó també les futures.
- Ètica de les comunitats o comunitarisme: Apropa els individus a la comunitat (família, amics, etc.), destacant que tenen una sèrie de vincles forts que els serveixen per estar units.
Origen del concepte de ciutadania
En l'actualitat, dues són les característiques de la ciutadania:
- La pertinença a una comunitat política, normalment un país.
- Gaudir d'uns drets que han d'estar protegits per l'Estat o pel govern.
La ciutadania a l'antiguitat
A Roma
A la Roma clàssica, solament es consideraven ciutadans aquells membres de la comunitat que reunien una sèrie de requisits; per exemple: ser home, ser lliure, major d'edat i tenir pares romans.
A Grècia
A l'antiga Grècia, els ciutadans eren homes lliures i havien de participar activament en la política i en les tasques de govern de les ciutats (polis). La majoria de càrrecs públics s'assignaven per sorteig i, a poc a poc, es van establir unes quantitats econòmiques a càrrec de la ciutat perquè, d'aquesta forma, s'estimulava la participació. El càrrec era durant un temps determinat.
El principal òrgan de govern en una ciutat o polis grega era l'assemblea dels ciutadans, que estava formada per tres principis:
- Isonomia: Igualtat davant la llei; vol dir que tots els ciutadans tenien els mateixos drets i deures.
- Isegoria: Igualtat de paraula; tot ciutadà tenia el mateix dret que qualsevol altre a fer ús de la paraula i expressar la seva opinió davant l'assemblea.
- Koinomia: Comunitat de cooperació per aconseguir el bé públic, és a dir, el bé de tots en lloc del bé particular.
Aristòtil: Ètica i felicitat
Frase on es manifesta el terme mitjà: Quan menges un pastís, és convenient menjar una quantitat moderada.
Segons Aristòtil, quin és el fi últim que dona raó de ser a tots els altres fins de les nostres accions? Aquest fi últim és la felicitat.
Què és un home feliç segons Aristòtil? És aquell que assoleix el bé perfecte, entre d'altres virtuts.