Ètica de Kant, Plató i les Capacitats de Martha Nussbaum
L'Ètica de Kant i l'Acte Moral
Immanuel Kant sosté que cal fer el correcte perquè és el correcte, encara que no et surti a compte fer-ho. Això és actuar moralment.
D'altra banda, fer les coses per una finalitat de benefici propi o per por que et castiguin es considera actuar immoralment.
L'Imperatiu Categòric
L'imperatiu categòric és quan una acció només pot ser correcta si la norma podria convertir-se en una llei universal (no està escrita per les normes, però està implementada a la societat). Una cosa bona per a tothom seria llei universal.
Ètica Formal Deontològica
L'ètica formal deontològica diu que has de decidir què fer (com robar o no) seguint les normes morals. La moralitat no depèn de les conseqüències, sinó de la moral mateixa. A Kant li és igual el resultat; el que importa és la intenció amb què s'ha actuat en aquell moment (per exemple, per què s'ha robat).
Comparativa entre Plató i Kant
Plató defensaria que la felicitat s’assoleix a través de la contemplació de les Idees i la dominació de la raó sobre els desitjos materials. La seva visió és més transcendent, ja que considera que l’ànima ha de deslligar-se dels plaers corporals per apropar-se a la veritable felicitat, que es troba en la perfecció moral i el coneixement.
Kant, per la seva banda, posaria l’accent en el deure moral. La felicitat, per Kant, es troba en l’acció moralment correcta, independentment de les conseqüències i dels plaers immediats. La decisió de no menjar més també seria correcta perquè respon a un principi moral universal: actuar de manera que respectem la nostra dignitat i la nostra raó.
En aquesta situació, tant Plató com Kant consideren que la decisió de no menjar més és correcta, però per motius filosòfics diferents. Plató es fonamenta en la idea d’alliberar-se dels desitjos corporals per apropar-se a un ideal de felicitat, mentre que Kant destaca la importància de seguir els deures morals universals per respectar la racionalitat i la dignitat humana.
Justícia Social i el Model de Capacitats
Justícia social bàsica: Qualsevol lloc o estat on els integrants puguin desenvolupar-se i tenir una vida digna, tant per a pobres com per a rics.
Desenvolupament de les Capacitats
- Capacitats bàsiques: Són innates; neixes amb elles i poden ser condicionades per diferents aspectes com l’ADN, l’entorn o la situació prenatal.
- Capacitats internes: S’han de treballar per acabar de realitzar les bàsiques. Cal potenciar-les amb recursos familiars, econòmics i polítics.
- Capacitats combinades: Són les que més endavant haurien de poder-se complir perquè les bàsiques i internes estiguin completament desenvolupades. La societat ha de permetre exercir allò que has estudiat i no quedar-te a casa.
Les 10 Capacitats Centrals de Nussbaum
Segons Martha Nussbaum, hi ha deu capacitats centrals:
- Vida
- Salut física
- Integritat corporal
- Sentit, pensament i imaginació
- Raó pràctica
- Emocions
- Joc
- Interacció amb altres espècies
- Cuidar l’entorn i el medi ambient
- Control sobre el propi entorn
Si es donen aquestes deu capacitats, podem dir amb més certesa que amb el PIB que realment hi ha qualitat de vida per a tothom.
Vulnerabilitat i Ètica
Desavantatge corrosiu: Anular o impedir que es continuïn desenvolupant les capacitats bàsiques (per exemple, la violència de gènere).
Eleccions tràgiques, vulnerabilitat i compassió.