Ètica Kantiana: Deontologia, Formalisme i Comparació amb Plató i Hume

Ètica Kantiana: La Teoria Deontològica

1. Característica Deontològica

L'ètica kantiana és deontològica. L'acció és correcta si està basada en el deure (entès com a autoexigència, no com a obligació externa).

• No està basada en l’experiència ni en cap existència terrenal; som nosaltres els que volem fer el que fem.
• Actuar per deure és una mostra d’autonomia i ens fa ser lliures.
• No som depenents, ja que no es poden controlar les conseqüències.

Contrast amb les Ètiques Conseqüencialistes

L'ètica kantiana és independent del resultat. Les ètiques finalistes o conseqüencialistes, en canvi, consideren que una acció és correcta d’acord amb el seu resultat o fi.

Exemples d'Ètiques No Deontològiques

• Intel·lectualisme moral: Cal tenir coneixement de la idea del Bé i actuar d’acord amb ell.
• Emotivisme moral: L'acció és correcta quan desperta un sentiment plaent.

2. Característica Formal

L'ètica kantiana és formal, no és una ètica material (de contingut).

• No ens diu el què hem de fer, sinó el com hem d'actuar.
• Ha de ser universalitzable.
• Perquè sigui universalitzable, ha d’estar basada en el deure.

Diferència entre Ètica Formal i Material

Un exemple d'ètica material seria l'utilitarisme: “el màxim bé possible per al màxim nombre possible” (es basa en el resultat).

Exemples Pràctics

Ètica Formal (Kantianisme): L'acció ha de ser universalitzable. Una persona al nostre lloc ha de voler fer el mateix.

Exemple de Reciclatge:

• Ètica Material: Reciclar per cuidar el medi ambient (resultat concret).
• Ètica Deontològica (Kant): L'acció de reciclar és correcta, encara que el procés posterior no s’arribi a completar.
• Ètica Conseqüencialista: No fer-ho si se sap que el reciclatge no acaba essent realment efectiu (es jutja pel resultat).

Comparació de Teories Ètiques: Plató i Hume

Plató: Intel·lectualisme Moral

• El coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la virtut.
• Només qui coneix el Bé (la Idea) és capaç de dur-lo a terme.
• S’han de controlar i reprimir els desitjos, les emocions i els impulsos sensibles.

Hume: Emotivisme Moral

• La bondat o la maldat es descobreixen quan al nostre interior hi trobem un sentiment d’aprovació o de reprovació d’una acció.
• Les qüestions morals no depenen de l’enteniment, sinó del sentiment.
• El plaer i la utilitat són els factors que determinen l’aprovació d’una acció.