Ètica i moral: reflexions sobre el bé i la justícia
Relativisme, Retòrica i altres corrents filosòfiques
1. Relativisme: Lo que està bé o està mal depèn de les circumstàncies. Retòrica: algo que practicaven els sofistes, que deien que dominant el llenguatge podien convèncer a tots independentment de la veritat del contingut. Universalisme moral: Posició contrària al relativisme. El bé i el mal no depèn de circumstàncies històriques. Que aspira a la llibertat absoluta. Ataràxia: teoria que pertany a les corrents ètiques antigues. Penses en idees que t'ajuden a arribar a la tranquil·litat de l'ànima. Imperatiu categòric: Trata a les persones com t'agradaria que et tractessin a tu. Maximització: Obtindre el màxim benefici al cost més baix. Posició original: han de raonar oblidant tot el que sabem de nosaltres mateixos, així com raonar objectivament. Principi de diferència (Rawls): Hi ha que acceptar les diferències socials que beneficien a tots.
Ètica i moral: diferències i significats
2. Ètica: És una reflexió teòrica per a explicar quines morals serien millors. Moral: Té a veure sobretot en costums i comportaments.
3. Ben: propassar un model d'excel·lència humana i individual. Justícia: propassar criteris per a aconseguir una serietat justa.
4. Socràtic: que per fer el bé ha de conèixer el bé, és a dir, teòricament el bé. Malament: perquè no saben la definició del coneixement teòric que del bé.
Comparació entre sofistes i Sòcrates
5. Els sofistes defensaven i ensenyaven la retòrica, mentre que Sòcrates defensava l'universalisme moral.
6. Progrés vol dir millorar. Aquest tema és discutible perquè cadascú pot opinar diferent. Jo penso que en algunes coses hem progressat com en el racisme i en altres encara no.
Correcció política i tolerància
7. Correcció política: Parlar o actuar d'una manera per no ofendre a les persones, a vegades per no ofendre als altres callen. Però les coses hi ha que dir-les. Ofendre no és ferir. Relativisme: és més defensor que la correcció política, per tant, defensa més a les persones.
8. Tolerància com a condescendència: deixar i perdonar la vida als altres. Tolerància activa: obrir-nos a altres possibilitats, no tancar-nos en la nostra cultura.
Plaer, felicitat i ètica
9. Cirenaics: la finalitat de la vida és el plaer, és a dir, gaudir de la vida, donar-li plaer al cos. Epicuris: No tracta tant de buscar plaer amb el cos, sinó d'altres plaers de la vida com menjar.
10. Calculant el plaer, és millor tenir plaers tranquils, com l'amistat, que el plaer intranquil com l'amor.
11. Segons ell tot el món busca que la finalitat de la vida siga la felicitat. Per a les persones la major felicitat és la de pensar.
La felicitat i la beatitud
12. Defensa la indiferència envers els plaers i dolors externs i l'austeritat en els propis desitjos.
13. Defensa que l'ésser humà només serà totalment feliç quan aconseguisca la beatitud, és a dir, experimente religiosament l'amor de Déu per les seues criatures.
14. Allò bo no és recerca directament la felicitat.
15. És fer el més útil per al major nombre de persones. Li importen les conseqüències i no les intencions.
16. Per a Mil la felicitat és el cultiu de les facultats superiors a l'ésser humà, mentre que per a Bentham, la felicitat vindria donada per la quantitat del plaer, no per la qualitat.
17. Que tu has de superar-te, créixer i que per això has d'estar en contra de les seues passions que són naturals. El va criticar perquè ell que animava a les persones a ser humils i resignats.