Ètica i Política d'Aristòtil: Eudemonisme, Virtut i Justícia
UNA ÈTICA EUDEMONISTA
Quin és l’objectiu de la vida?
L’ètica aristotèlica és *eudemonista*. Segons Aristòtil, tots els éssers humans aspirem a ser feliços. El mot grec per referir-se a la felicitat és *eudaimonia*.
La virtut segons Aristòtil
La felicitat s’assoleix, segons Aristòtil, quan sabem escollir el nostre comportament de manera adequada per mitjà de la pràctica de la virtut.
Aristòtil va distingir dos tipus de virtuts:
- Virtuts ètiques: Relacionades amb la manera com ens comportem en la nostra relació amb els altres.
- Virtuts dianoètiques: Vinculades a la manera com fem ús de la nostra racionalitat teòrica.
Les virtuts ètiques i el punt mitjà
La virtut ètica es refereix a la millor manera possible de comportar-se en la relació amb els altres. És un hàbit que adquirim quan ens acostumem a actuar de manera adequada en la nostra convivència amb els altres.
Segons Aristòtil, la virtut ètica també és un hàbit selectiu que ens modela el caràcter, tot creant una disposició a escollir el punt mitjà i mirant d’evitar les opcions extremes.
Si volem ser veritablement feliços, hem d’aprendre a trobar quin és el punt mitjà que ens escau d’acord amb les nostres circumstàncies personals.
La justícia com a virtut fonamental
Per Aristòtil, la justícia és una virtut ètica fonamental. No obstant això, la justícia es pot entendre en dos sentits:
- Justícia commutativa
- És la que s’aplica als intercanvis. Exigeix que hi hagi una equivalència entre allò que donem i allò que rebem.
- Justícia distributiva
- Allò que és just és que hi aporti més el qui té més i que en rebi més el qui s’ho mereix més.
Les virtuts dianoètiques
Destaquen la saviesa, la intuïció intel·lectual, la ciència i l’art. A més, la prudència és molt important, ja que ens ajuda a determinar racionalment quina és la millor manera de comportar-nos en la pràctica.
LA POLÍTICA ARISTOTÈLICA
L’ètica i la política estan unides
Aristòtil creia que l’ésser humà és social per naturalesa. Viure amb les altres persones forma part de la nostra condició humana, ja que els éssers humans no som autosuficients, sinó que necessitem integrar-nos en la societat per sobreviure.
La classificació dels sistemes polítics
Aristòtil distingeix entre formes d’organització social justes (orientades al bé comú) i formes injustes (orientades al bé particular dels governants).
Règims justos (Orientats al bé comú):
- Monarquia: El poder suprem l’exerceix una sola persona.
- Aristocràcia: El poder està controlat per un grup d’individus.
- Democràcia: El poder està en mans del poble.
Règims injustos (Orientats al bé particular):
- Tirania: No cerca el bé comú, sinó que aspira només a beneficiar el tirà.
- Oligarquia: El govern està al servei d’un grup reduït de persones.
- Demagògia: Un govern injust en el qual la majoria exerceix el poder per tal de beneficiar-se’n ella mateixa.
El millor règim
Segons Aristòtil, no existeix un sistema polític ideal. Qualsevol règim pot ser just si procura el bé comú.
Per Aristòtil no tots som iguals
Aristòtil afirmava que alguns éssers humans estan destinats per naturalesa a manar, mentre que uns altres han d’obeir, també per naturalesa. Aquesta teoria li va servir per justificar l’esclavisme i el domini de l’home sobre la dona com a fets basats en la naturalesa humana.