Ètica Teleològica: Epicur, Plató i Aristòtil

Filosofia i ètica1,23 KB

Epicur (Segle III a.C.)

Filòsof grec, l'ètica del qual és un exemple d'ètica teleològica. Creu que les accions han d'anar encarades al plaer, però adverteix que molts plaers són nocius i porten a la frustració. Recomana pensar per aconseguir el benestar. Elabora la teoria dels desitjos:

  • Desitjos Naturals i Necessaris

    Essencials per viure (alimentar-se, respirar).

  • Desitjos Naturals no Necessaris

    No essencials, però el cos els demana (sexe).

  • Desitjos no Naturals ni Necessaris

    Capricis, fama, diners. Millor prescindir-ne.

Epicur afirma que la millor font de plaer és l'absència de dolor.

Plató

Plató divideix l'ànima en tres parts: desitjos, fortalesa i raó. Compara l'ànima amb un carro: un cavall negre (desig), un cavall blanc (fortalesa) i un conductor (raó). La clau és dominar els desitjos amb la força de voluntat i actuar racionalment.

Aristòtil

Deixeble de Plató, també amb una ètica teleològica. La felicitat s'obté sent coherent amb la naturalesa de cadascú. Com a éssers racionals i socials, la felicitat s'aconsegueix pensant, estimant el saber i contribuint a la societat.

Descarregar

PDF Word HTML