Ètica Teleològica: Epicur, Plató i Aristòtil
Epicur (Segle III a.C.)
Filòsof grec, l'ètica del qual és un exemple d'ètica teleològica. Creu que les accions han d'anar encarades al plaer, però adverteix que molts plaers són nocius i porten a la frustració. Recomana pensar per aconseguir el benestar. Elabora la teoria dels desitjos:
Desitjos Naturals i Necessaris
Essencials per viure (alimentar-se, respirar).
Desitjos Naturals no Necessaris
No essencials, però el cos els demana (sexe).
Desitjos no Naturals ni Necessaris
Capricis, fama, diners. Millor prescindir-ne.
Epicur afirma que la millor font de plaer és l'absència de dolor.
Plató
Plató divideix l'ànima en tres parts: desitjos, fortalesa i raó. Compara l'ànima amb un carro: un cavall negre (desig), un cavall blanc (fortalesa) i un conductor (raó). La clau és dominar els desitjos amb la força de voluntat i actuar racionalment.
Aristòtil
Deixeble de Plató, també amb una ètica teleològica. La felicitat s'obté sent coherent amb la naturalesa de cadascú. Com a éssers racionals i socials, la felicitat s'aconsegueix pensant, estimant el saber i contribuint a la societat.