Ètica vs. Moral: Diferències Clau i Anàlisi dels Valors

Ètica i Moral: Distincions Fonamentals

La ètica i la moral no són exactament el mateix.

Mentre que l'ètica són unes normes per a regular les accions d'una societat, la moral és el que sorgeix després d'aplicar aquesta ètica.

Ètica: Normes Socials i Societat

Ètica: Conjunt de normes socials que es desenvolupen per a regular les accions que es donen dins d'una societat.

A totes les societats hi ha una ètica? Sí, no hi ha cap grup d'individus que no tingui ètica dins d'una cultura.

En tot codi ètic hi ha una sèrie d'obligacions i prohibicions.

Moral: Judicis i Evolució

La Moral

La moral és aquell conjunt de judicis o normes relatius al que està bé i al que està malament.

Està destinada a que la conducta d'aquell grup o societat sigui correcta.

No és estàtica, és dinàmica i oberta (va evolucionant).

Altres Normes que Regulen la Convivència Social

Les normes morals no són les úniques que regulen la convivència social:

• Les lleis: Són normes jurídiques. Són generals i obligatòries. El poder legislatiu és aquell poder que instaura i dicta una sèrie de normes de caràcter general que són obligatòries. Les lleis estan escrites. Determinen el que és legal (és legal per les lleis) i il·legal (no és legal per les lleis). Diferencien entre legalitat i il·legalitat. El compliment de les lleis està vigilat pels jutges i cossos de seguretat d'un estat, i el seu incompliment es paga amb multes i presó.
• Les normes religioses: Són els preceptes (normes) que dicten els seus seguidors o fidels per al correcte desenvolupament dins de la seva religió. Van més enllà de les fronteres dels països, és a dir, aquestes normes o codis de comportament són iguals per a tota la gent del món. Si tu no segueixes aquestes normes, estàs pecant. Les normes religioses ens diuen el que és pecat (no permès per la religió) i el que no ho és (allò permès o aconsellat per la religió). Déu, o els déus, són els que vigilen el seu compliment; l’amenaça és l’infern i la recompensa el paradís. Tenen una sèrie d’universals que van més enllà de les fronteres d’un país o societat. Estan escrites.
• Les normes socials: Són totes aquelles normes, codis o actituds que tots els individus han de seguir si volen ser ben considerats socialment i formar part d’algun grup. Sèrie de normes no escrites. No són universals. Ens diuen el que és socialment acceptable i el que no ho és. Vigilen el seu compliment els membres de la societat; ens recompensen amb l’acceptació, ens castiguen amb el rebuig.

Avantatges de les Normes Morals

L'avantatge de les normes morals envers la resta de normes és que:

• No es compleixen per por al càstig o cercant una recompensa. Es compleixen perquè considerem que són bones per si mateixes.
• No necessiten de ningú que les vigili: serem nosaltres mateixos, la nostra consciència moral, qui ens encarregarem de vetllar pel compliment de les normes morals.
• Això comporta que decidirem quines accions són bones o no d’acord amb aquestes normes i actuarem, o, en conseqüència...

Consideracions sobre la Moral

Ara bé:

• Les normes morals no estan escrites en cap lloc.
• Són uns codis que es van incorporant poc a poc dins de la nostra consciència moral. L'individu i la societat les va interioritzant poc a poc.
• Cada societat o cultura formula els seus propis judicis del que està bé i el que està malament.

És per tot això que la moral sovint es fa un conjunt de preguntes i respostes inevitables sobre què hem de fer si volem viure una vida humana, és a dir, una vida sense imposicions sinó amb llibertat i responsabilitat.

Ètica: Reflexió Filosòfica

L'Ètica

L’ètica és aquella branca de la filosofia que reflexiona sobre les diferents moralitats. La seva tasca és:

• Investigar per què considerem vàlids uns comportaments i no altres. Busca punts de perquè els considerem vàlids o no.
• Una vegada ha agafat el concepte i l’ha desengranat, se’n va a una altra societat, agafa el mateix concepte i fa absolutament el mateix. Una vegada ha descompost molts conceptes de diferents societats, els compara buscant similituds. Busca una sèrie d’universals en cadascun d’aquests conceptes.
• Investigar què és específic del comportament moral.
• Establir principis universals o generals de tota conducta per crear unes teories molt més generals, les quals estableixen i justifiquen allò pel qual val la pena viure.
• Fan que totes les societats puguin viure en harmonia.

És a dir, la moral és aquella que dóna unes pautes de comportament per la vida quotidiana, mentre que l'ètica, una vegada amb aquestes pautes, les analitza i intenta buscar quina és la seva justificació.

• De la mateixa manera que teoria (ètica) i pràctica (moral) interactuen, els principis ètics o teòrics regulen el comportament moral, però aquest comportament incideix alternant els mateixos principis.
• Aquests conflictes són aquell motor que impulsa una reflexió a nivell ètic; no sempre és beneficiosa perquè a vegades hem de prendre decisions que no faríem però hem de fer.
• Sovint els conflictes de normes morals, que apareixen quan hem de prendre decisions, són el motor que ens impulsa a una reflexió a nivell ètic.

Valors

Hi ha una sèrie d’accions que preferim per sobre d’altres. Si les preferim és perquè nosaltres tenim més valors.

Quan fem una acció sempre hem fet prèviament una reflexió.

Valor: És la característica fonamental dels objectes o les accions que fa que siguin estimables per a una determinada persona.

Tipus de Valors

• Valors instrumentals: Són eines o objectes que ens ajuden a aconseguir altres coses, per exemple: la riquesa,...
• Valors estètics: Quan la importància de l’objecte o acció depèn de com complau els nostres sentits.
• Valors científics: Quan nosaltres donem una importància més gran a un objecte o acció pel simple fet de que ens dóna ansietat de saber-ho.
• Valors religiosos: Quan la importància de l’objecte o acció depèn de com complau la nostra intenció transcendent.
• Valors morals: Quan la importància de l’acció depèn de com complau a la nostra pròpia consciència.

Debat Filosòfic sobre els Valors

"Tenen les coses valor perquè les desitgem o les desitgem perquè tenen valor?"

1. Postura Subjectiva

Els valors en si mateixos són subjectius (som nosaltres qui posem el valor en les coses). Els filòsofs que defensaven aquesta postura, ho defensaven amb una frase:

"Res és bo ni dolent, bonic o lleig, útil o inútil per si mateix, sinó que depèn de la persona que valora"

Els subjectivistes comparen els valors amb els segells de correus: ni el paper ni la qualitat del dibuix són les qualitats que fan d’ells un objecte de valor.

Les coses en si mateixes no tenen valor, el valor l’estableixen els subjectes.

2. Postura Objectiva

Els valors existeixen i són una propietat intrínseca (és una propietat que té la cosa per si mateixa, no ho decidim nosaltres).

Els valors són objectius (postura objectivista).

Aquests objectes són bons, justos o inútils.

Té un valor que no canvia.

Els objectivistes comparen els valors amb els colors: els colors tenen característiques físiques que els diferencien objectivament.

Conclusió sobre Subjectivisme i Objectivisme

Els subjectivistes han estat argumentant partint d’observacions empíriques diferents: una cosa té valor quan ens agrada i en la mesura en què ens agrada. Només són valuoses les coses que desitgem i anhelem i que és el nostre interès el que fa que una cosa esdevingui valuosa per a nosaltres.

L’objectivisme argumenta que els valors són descoberts i no retribuïts per nosaltres a les coses. L’home pot descobrir l’essència dels valors de la mateixa manera que pot aïllar un color de l’espectre; és indiferent a la seva essència que una persona els realitzi en ella o els descobreixi ja que els valors no resulten afectats per les vicissituds humanes: són objectius i absoluts.

Absolutisme vs. Relativisme

Les coses sempre valen el mateix, o depèn del context?

• Postura absolutista: Els absolutistes o universalistes són aquells que defensen que els valors en si mateixos no depenen de cap circumstància o context. També diuen que els valors són absoluts (universals). Aquesta postura es sol associar a l'objectivisme.
• Postura relativista: El valor d’una cosa depèn de les circumstàncies (personals, històriques, etc.) des de les que es fa la valoració. Per tant els valors són relatius.

Característiques dels Valors Morals

• Els valors morals només valoren accions, no objectes.

Ara bé, només donarem un valor a una acció quan estigui desenvolupada de manera conscient i lliure (no ha hagut coacció).

Generalment, es valoren les accions que afecten a altres persones, mentre que l'autocrítica i valorar les nostres accions no es té massa en compte.

Exemple: Si un orfebre fa joies falses per tenir-les a casa i jugar amb elles, no diríem que és estafador, ni que està actuant malament; si ho fa per vendre'les, i per tant enganyar a altres persones, sí.

Els valors morals són:

• Necessaris: Perquè són codis de comportament que ens ajuden a la convivència.
• Incondicionals: Perquè s’han d’apreciar per si mateixos i no perquè ens aportin determinats beneficis materials, sinó que ens donen beneficis personals.
• Universals: Perquè les característiques internes a totes les accions que són sempre iguals.