Europa Medieval: Demografia, Agricultura i Ciutats (S. IX-XIII)

Creixement demogràfic i canvis agrícoles

Entre els segles IX i XIII hi va haver un creixement constant de la població europea. Es van habitar nous territoris (les temperatures van ser més moderades), fet que va beneficiar l'agricultura.

Al voltant de les noves àrees agrícoles van néixer nombrosos nuclis de població. En aquesta època es van introduir en l'agricultura una sèrie d'innovacions tècniques que van millorar la quantitat i la qualitat de les collites:

• La rotació triennal dels cultius.
• L'ús de noves arades de ferro i de rodes.
• La selecció de llavors i la utilització de cavalls.

Les ciutats medievals

El creixement demogràfic, les collites abundants i la fi de les invasions van permetre que augmentés la població de les ciutats i que tornessin a convertir-se en centres de producció i intercanvi.

Organització política

Les ciutats medievals estaven subjectes al domini d'un senyor feudal, però amb el temps moltes van aconseguir una gran autonomia. El rei els concedia uns privilegis (furs i cartes de poblament). Als nuclis urbans va sorgir la burgesia, un grup social nou constituït per artesans i comerciants que es van enfrontar al poder dels senyors feudals. Es van crear càrrecs i institucions, entre els quals destacaven:

• Magistrat: La seva funció era governar la ciutat.
• Consell: Format per diversos ciutadans, ajudava el magistrat i s'ocupava de la seguretat i la convivència urbana, a més d'establir impostos. El consell és l'origen dels ajuntaments actuals.
• Milícia: Constituïda pels veïns, actuava per defensar la ciutat.
• Tribunals: Jutjaven els delictes.

Els càrrecs de la ciutat els elegien els veïns, encara que en la pràctica els ocupaven representants de les famílies riques i influents.

Activitats econòmiques

En la majoria de ciutats predominava una activitat sobre les altres. Gènova, Venècia, Barcelona i Marsella eren principalment ciutats comercials. En altres nuclis urbans, on hi havia universitats de prestigi (París, Oxford, Salamanca), la funció més rellevant era l'educativa. L'artesania era l'activitat principal en ciutats com ara Bruges i Londres. No obstant això, a la major part dels nuclis urbans les activitats més importants eren el comerç i l'artesania. Als afores vivien les persones que es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia.

Comerç

Van començar a comercialitzar-se els excedents agrícoles que procedien dels feus i es van organitzar mercats setmanals. També se celebraven fires una o dues vegades a l'any (mercats més grans als quals acudien comerciants de fora de la ciutat i del país).