Europa Segle XVIII: Antic Règim, Il·lustració i Guerres

Esdeveniments Clau (Segles XVII-XVIII)

• 1649: Rei Carles I d'Anglaterra ajusticiat; proclamació de la República (Commonwealth).
• 1660: Restauració de la monarquia a Anglaterra amb Carles II (després de la mort d'Oliver Cromwell el 1658).
• 1689: Coronació de Guillem d'Orange com a rei d'Anglaterra (Revolució Gloriosa).
• 1700: Mort de Carles II d'Espanya, inici de la crisi successòria.
• 1701-1714: Guerra de Successió Espanyola.
• 1707: Batalla d'Almansa.
• 1713: Tractat d'Utrecht; Felip V reconegut rei d'Espanya.
• 1776: Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.
• 1787: Redacció de la primera Constitució dels Estats Units.
• 1789: George Washington proclamat primer president dels Estats Units.

Europa al Segle XVIII: L'Antic Règim

A l'inici del segle XVIII, la major part d'Europa estava sotmesa a l'Antic Règim.

Economia i Agricultura

Des del punt de vista econòmic, l'agricultura era la base. Tenien un sistema de cultiu basat en la rotació triennal amb guaret. L'economia es veia sovint colpejada per les crisis de subsistència, períodes d'escassetat d'aliments i pujada de preus. La terra estava majoritàriament en mans de la noblesa i el clergat; la resta eren llauradors que treballaven per a ells.

La Monarquia Absoluta

La monarquia era de caràcter diví, cosa que volia dir que el rei tenia el poder absolut.

L'Expansió Econòmica del Segle XVIII

Després de les guerres del segle XVII (com la Guerra dels Trenta Anys), el Tractat d'Utrecht (1713) va donar lloc a una relativa pau a Europa. Això va propiciar un creixement demogràfic i també un augment de la producció. Les monarquies van potenciar aquest creixement econòmic, per exemple, instal·lant manufactures.

La Societat Estamental

Hi havia una gran desigualtat civil, perquè la societat estava dividida en dos grans grups: els privilegiats i els no privilegiats.

Els Privilegiats

Posseïen la major part de les terres i acumulaven riqueses. Vivien de les rendes:

• La noblesa: vivia de les rendes de les seves terres.
• El clergat: vivia de les rendes derivades de l'explotació del seu patrimoni territorial.

Els No Privilegiats

Eren la majoria de la població:

• La burgesia: incloïa grans artesans i comerciants amb riquesa econòmica, però sense influència política.
• Les classes populars urbanes: agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.
• Els llauradors: constituïen el grup més nombrós i les seves condicions de vida eren molt dures.

La Il·lustració: Noves Idees

La Il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual sorgit a Europa. Els seus precedents principals van ser:

• John Locke: Va criticar l'absolutisme i va plantejar la divisió de poders.
• Isaac Newton: Va basar el seu mètode científic en l'observació i la comprovació dels fets.

Els il·lustrats defensaven la raó (la intel·ligència humana) com a eina fonamental. Es mostraven partidaris de l'educació i el progrés. Van criticar la intolerància religiosa i van proposar uns codis morals dictats per la raó.

Propagació i Oposició a l'Absolutisme

Les idees il·lustrades van ser propagades per pensadors com Montesquieu, Voltaire, Diderot i Rousseau. La Il·lustració es va oposar a l'absolutisme i va configurar una nova doctrina política: el liberalisme.