Evolució Biològica: Darwinisme, Neodarwinisme i Extincions Massives

Evolució Biològica

Evolució: 4000 Ma. Origen de la vida: evolució sustentada per tres tipus de proves: biològiques, paleontològiques, moleculars (ho sabem pels fòssils).

Proves Biològiques

(Comparació) disposició i estructura dels ossos i dels òrgans vestigials (parts del cos sense cap utilitat en l’espècie actual, indica formes de vida d’avantpassats molt diferents). Obvietat d’emparentament: tots els organismes vius tenim el mateix sistema de transmissió de la informació, l’ADN, i compartim les mateixes proteïnes i reaccions químiques.

Proves Paleontològiques

(Fòssils)

Proves Moleculars

(Canvis en els gens) es suposa que les mutacions es produeixen a un ritme constant. Si comptem les diferències d’espècies o grups podem esbrinar-ne el parentiu, i el moment de la separació.

Espècie

Conjunt d’organismes capaços de reproduir-se entre si i que tenen descendència fèrtil.

Teories de l'Evolució

Darwinisme

Teoria del S.XX. La gran capacitat reproductora dels éssers vius i els recursos limitats, generà una lluita per l’existència; a aquesta se li suma la diversitat heretable; aquests dos factors són sotmesos a una selecció natural que crea una evolució de les espècies, aquestes per factors externs s’aïllen i creen noves espècies: origen comú de totes les espècies. *No coneixia totes les conclusions que més tard es van establir en el neodarwinisme. Darwin no demostra l’evolució, sinó, el per què es dona aquesta evolució.

Neodarwinisme

Teoria del S.XX. La gran capacitat reproductora dels éssers vius i els recursos limitats, generà una lluita per l’existència; a aquesta se li suma la diversitat heretable que ve donada de les mutacions a l’atzar i per fecundacions; aquests dos factors són sotmesos a una selecció natural que junt amb una deriva genètica (per l’atzar en el mostreig de gàmetes) fan que es produeixin uns canvis en les freqüències de les poblacions, és a dir, una evolució de la població (espècies), aquestes per factors externs s’aïllen i creen noves espècies: origen comú de totes les espècies.

Lamarck

Canvi en l’ambient crea un canvi en les necessitats, i alhora, un canvi en els costums. L’impuls intern per l’aparició de nous òrgans junt amb el seu ús i el desús fan que es desenvolupin o s’atrofiïn els òrgans respectius; això genera una transformació de l’individu que es passa per l’herència dels caràcters adquirits, finalment, desemboca en una transformació de l’espècie: evolució.

Extincions Massives

Gran Extinció

Va afectar a més espècies va ser fa 252 Ma. La hipòtesi més recent: catàstrofe per anòxia (falta d’oxigen a l’aigua marina) provocada per l’escalfament de l’atmosfera després d’una llarga etapa de vulcanisme intens. Efecte dominó (alteració que en causa d’altres en cadena) → vulcanisme → escalfament → anòxia → extinció massiva. Ens alerta que tinguem en compte amb els canvis de temperatura, que poden extingir espècies.

Extinció Dinosaures

La més famosa. fa 65 Ma junt amb altres formes de vida. Un asteroide de la mida d’una muntanya va caure al sud de Mèxic i va provocar una catàstrofe ambiental: tsunamis gegantins, incendis arreu de la Terra, grans canvis de temperatura que van exterminar les espècies que necessitaven més aliments i una temperatura més estable, entre elles els golafres dinosaures. // L’impacte de l’asteroide va aixecar un núvol de partícules fines (pols) que van recobrir el nostre planeta, amb la qual cosa van bloquejar el pas de la llum solar durant mesos i això va fer que l’activitat fotosintètica disminuís i la temperatura baixés de manera global. S’ha trobat a Itàlia una capa d’argila de 5 mm de gruix i de 65 milions d’anys d’edat un alt contingut d’iridi i osmi (Elements rars a la Terra però freqüents als meteorits). La capa d’iridi es va formar quan es va assentar la pols, deixant sota d’aquesta tots els fòssils de dinosaures que s’han trobat fins ara.

Enigma Supervivència

Hi ha espècies com els escarabats que han suportat quatre extincions massives. Explicació: quan va caure l’asteroide va desaparèixer la fotosíntesi, i per tant, la vegetació: es trencà la cadena tròfica, sols van sobreviure animals que menjaven llavors o insectes menjadors de carronya i detritus.

Orígens

Australopithecus → Homo habilis (crea eines molt més elaborades) → Homo erectus (bípede) → Homo neanderthalensis (més capacitat cranial que h. Sapiens) // → Homo sapiens (explorar, explotar i exhaurir) *No som descendents dels neanderthalensis però tenim avantpassat comú.