Evolució Biològica: Lamarckisme, Darwinisme i Hominització
Característiques generals
- Visió antropocèntrica del món.
- Creença que la Terra té 6000 anys d’antiguitat.
- Falses evidències de sentit comú.
L’evolucionisme assenyala que les espècies biològiques sofreixen canvis o es transformen al llarg del temps.
Lamarckisme
Segons Lamarck:
- Els éssers vius tenen un impuls intern cap a la perfecció i la complexitat.
- L’adaptació al medi produeix modificacions morfològiques (“la funció crea l’òrgan”).
- Els guanys morfològics individuals passen a les generacions següents, és a dir, els caràcters adquirits s’hereten.
Darwinisme
Les bases de la teoria de Darwin són les següents:
- L’elevada capacitat reproductora dels éssers vius.
- La variabilitat de la descendència.
- L’actuació del procés de selecció natural.
- Els canvis graduals en la població.
• Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen; El procés de l'evolució és gradual, lent i continu. Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. La selecció natural és la clau, en dues fases, que explica tot el sistema.
– La primera fase és la producció de variabilitat.
La segona, la selecció a través de la supervivència en la lluita per la vida: els individus més ben dotats, tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i deixar descendents amb les seves avantatges.
El talp és un mamífer excavador que té una extremitat molt modificada en forma de pala, pel seu estil de vida subterrani.
Mendel i l'Herència
Mendel (1822-1884) fou el primer en descobrir algunes de les lleis bàsiques de l’herència, amb els seus famosos experiments amb pèsols.
Especiació: Com s’originen noves espècies?
Abans que comenci el procés, hi ha poblacions d'aquesta espècie a banda i banda d'un rierol. Cada població presenta algun grau d'adaptació per al camuflatge amb el medi ambient local (en funció del color de la superfície de la zona). Hi ha individus que de tant en tant creuen el torrent i poden creuar-se amb individus de l'altra banda, mantenint així les poblacions com a membres d'una sola espècie.
Un canvi climàtic fa que el rierol sigui molt més ample. El riu és una barrera geogràfica durant mils d'anys. Les poblacions cada vegada es tornen genèticament més diferents a causa de les adaptacions locals (veure els colors).
Els embrions dels vertebrats, en les seves primeres fases, són molt semblants. A mida que avança el seu desenvolupament es van diferenciant.
El Procés d’Hominització
L’hominització és el procés biològic evolutiu que ha originat l’espècie humana actual.
Els canvis més significatius ocorreguts en el procés d’hominització han estat:
- Adquisició del bipedisme.
- Increment del volum cerebral.
- Adquisició del llenguatge articulat.
El Bipedisme
- Probablement fou el primer canvi important.
- És el primer criteri que s’utilitza per distingir els homínids dels simis antropomorfs.
- Probablement succeí molt abans que l’encefalització.
- Requereix d’unes característiques anatòmiques diferenciades.
El peu d’un simi és semblant a la nostra mà.
El peu humà és més llarg, i el polze està alineat amb els altres dits, sense capacitat d’agafar objectes.
Pel que fa a la mà, el polze és més llarg que el dels simis, permetent més oposabilitat, el que dóna més habilitat per fer feines amb més precisió.