L'Evolució Biològica: Proves, Teories i Origen Humà

Proves de l'evolució

Proves taxonòmiques

La classificació dels éssers vius es basa en criteris de semblança, és a dir, els individus més semblants s'agrupen en espècies, les espècies més semblants en un gènere, els gèneres més semblants en una família, etc. La raó d'aquesta semblança és l'existència d'un avantpassat comú. La jerarquia de les categories taxonòmiques i la seva semblança s'expliquen més fàcilment des de l'òptica dels processos evolutius que per la creació de cada categoria de forma independent.

Proves anatòmiques

Es basen en l'estudi comparat de les estructures corporals dels organismes amb la finalitat d'establir possibles relacions de parentiu entre ells.

• Òrgans homòlegs

  Tenen la mateixa estructura interna, malgrat que la forma externa i la funció siguin diferents (braç humà, ala de ratpenat i pota de gos).

• Òrgans anàlegs

  Tenen la mateixa funció en organismes diferents, però un origen diferent (ales de les ratapinyades, ocells, insectes).

• Òrgans vestigials

  La funció dels quals s'ha anat perdent al llarg de l'evolució.

Proves paleontològiques

Es basen en l'estudi dels fòssils (restes d'éssers vius que van viure en el passat o restes de la seva activitat). Alguns fòssils tenen certa similitud amb espècies actuals. Altres presenten formes intermèdies que relacionen espècies actuals amb fòssils més antics. Podem deduir que molts dels organismes extingits van ser ben diferents dels actuals i que, al llarg del temps, unes espècies han estat substituïdes per unes altres.

Proves embriològiques

Es basen en l'estudi comparat del desenvolupament embrionari de diferents animals. En els primers estadis de desenvolupament embrionari de diversos animals, hi ha semblances que posteriorment van desapareixent. L'ontogènia constitueix un resum de les característiques dels avantpassats d'un ésser viu al llarg de l'evolució.

Proves bioquímiques

Es basen en la comparació d'organismes diferents a nivell molecular. Com més semblants siguin dues espècies a nivell molecular, més gran serà el parentiu evolutiu, i viceversa.

Proves biogeogràfiques

Es basen en l'estudi de la distribució geogràfica de les espècies. La teoria de l'evolució assenyala que els organismes que viuen junts en una àrea determinada evolucionen de manera similar, però quan alguna població queda aïllada, tendeix a evolucionar cap a formes diferents.

Proves genètiques

Es basen en la similitud genètica entre diferents espècies. Com més semblants siguin dues espècies, més gran és el seu parentiu i la possibilitat de l'existència d'un avantpassat comú.

Estat actual de les teories de l'evolució

A finals del segle XIX i principis del XX apareixen les primeres idees de tipus neodarwinistes que es basen en la selecció natural, però neguen l'herència dels caràcters adquirits sota l'acció del medi ambient i defensen el poder absolut de la selecció natural. En aquest període també hi ha científics com Pierre Paul Grassé o Edward D. Cope que sostenen plantejaments d'orientació neolamarckiana en defensar que el paper principal de l'evolució correspon al medi ambient, sense tenir en compte la selecció natural.

Godfrey H. Hardy i Wilhelm Weinberg van demostrar que, des de l'òptica de l'evolució, són més importants les poblacions que els individus. Van anunciar la Llei de Hardy-Weinberg.

Principals factors d'un procés evolutiu

• Mutacions

  Els gens poden experimentar variacions. Afecten l'evolució de l'espècie si les mutacions afecten les cèl·lules reproductores.

• Selecció natural

  Actua sobre els fenotips i genotips. Com més gran sigui la variabilitat genètica sobre la qual actua la selecció natural, més gran serà l'increment de l'eficàcia biològica, entesa com la capacitat per deixar descendència.

• Migracions genètiques

  L'alteració de l'equilibri es produeix per la migració de gens en una direcció determinada des d'unes poblacions fins a unes altres.

• Deriva genètica

  En una població mai no neixen tants individus com possibles combinacions d'al·lels poden produir-se.

Neodarwinisme o Teoria Sintètica de l'Evolució

Representa una síntesi de coneixements de la biologia des d'un punt de vista global. Incorpora coneixements procedents de diverses àrees de la biologia, com la genètica, la paleontologia, la bioquímica i l'ecologia. Les característiques principals són:

• Refusa el lamarckisme.
• La variabilitat genètica es deu a la mutació i la recombinació.
• La selecció natural actua sobre la variabilitat genètica.
• La selecció natural condueix a canvis en el conjunt dels al·lels d'una població.
• Evoluciona la població, no els individus.
• L'evolució té lloc d'una manera gradual.
• Perquè una població arribi a ser una espècie diferent d'una altra, és indispensable l'aïllament entre elles.

L'origen i l'evolució de l'espècie humana

Avantpassats comuns

L'espècie humana és l'única representant actual de la família dels homínids. Aquests, al costat dels simis antropoides, els micos del Nou Món i del Vell Món i els prosimis, formen l'ordre dels primats (fa uns 60 milions d'anys). Fa només uns 5 milions d'anys es van separar els simis antropoides dels homínids.

Adquisició del bipedisme

Consisteix en caminar sobre els dos peus sense repenjar les mans a terra.

Característiques:

• Allargament de les extremitats inferiors respecte a les superiors i al tronc.
• Escurçament i eixamplament de la pelvis, que se situa en una posició més baixa.
• La columna vertebral, que ha de suportar el pes del cos, pren una forma de S, amb 4 corbes.
• El foramen magnum se situa en una posició inferior respecte al crani.
• Allargament del dit polze del peu, que s'orienta en paral·lel als altres, de manera que ja no s'hi pot oposar.

Als primers homínids, caminar drets presentava una sèrie d'avantatges: observar l'horitzó per sobre de les altes herbes de la prada; alliberar les mans per a altres funcions... Això permetia mantenir el grup unit mentre es desplaçava, o caminar durant més temps.