Evolució del Capitalisme: Centre, Perifèria i Crisi
Factors que van permetre el capitalisme
Els principals factors que van fer possible el sorgiment i consolidació del capitalisme van ser la necessitat creixent de circulant monetari, la irrupció industrial i la mercantilització de la terra.
Conseqüències principals:
- Augment notable de la productivitat agrària.
- Increment de la producció d'aliments, la qual cosa va permetre alimentar una població cada vegada més gran.
Fases de l'expansió capitalista
1. Expansió colonial
Va ser la primera forma d'expansió històrica del capitalisme. Va consistir en l'apropiació violenta de territoris i recursos naturals, sotmetent la població autòctona a relacions de treball forçat. La necessitat subjacent de la colonització va ser trobar nous mercats on col·locar l'excedent de mercaderies produïdes per la indústria metropolitana. Durant aquesta etapa, la plusvàlua només es generava a la metròpoli; a les colònies únicament es produïa un intercanvi de mercaderies per diners. D'aquesta manera, es va dur a terme una primera internacionalització del capital mercaderia.
2. Fase imperialista
Aquest procés d'expansió es va basar directament en relacions de dominació militar i política. Les colònies van passar a ser socis comercials forçats de la metròpoli i van esdevenir absolutament dependents des del punt de vista econòmic, aportant únicament productes primaris. En aquesta fase es produeix l'exportació de capital diners, el qual s'inverteix en infraestructures i en l'extracció de recursos naturals. Comença així a generar-se plusvàlua a la mateixa colònia, consolidant la internacionalització conjunta del capital mercaderia i del capital diners.
3. Globalització
La globalització implica el desplaçament a escala planetària dels mercats, del capital financer i del teixit productiu. El procés productiu es deslocalitza cap a països amb salaris baixos i s'impulsen processos de privatització de l'Estat. Com a resultat, es produeix la plena internacionalització del cicle del capital en les seves tres formes: capital mercaderia, capital diners i capital productiu.
El sistema Centre-Perifèria
L'estructura econòmica mundial és asimètrica i està conformada per dues grans zones de desenvolupament desigual:
- Economies centrals: Retenen els beneficis del progrés tècnic i tenen capacitat de sostenir la seva pròpia producció orientada a la seva capacitat de consum intern.
- Economies perifèriques: La seva capacitat de producció està subordinada i determinada per les necessitats del mercat extern, de manera que no es pot articular amb la capacitat de consum intern.
Característiques dels països del Centre
El centre obeeix a les regles del model d'acumulació autocentrat, definit per:
- Desenvolupament autònom: Existència d'estats centrals amb sòlid poder econòmic i polític sobre el territori, i una estructura pròpia diferenciada tant culturalment com socialment.
- Mercat intern i articulació sectorial: Creació d'un mercat interior que estableix les condicions necessàries per al funcionament del sistema. Es desenvolupa una proporcionalitat harmònica entre els mitjans de producció i els de consum, donant lloc a un teixit industrial interconnectat que permet diversificar la producció, innovar tecnològicament, augmentar la productivitat i desenvolupar el sistema financer.
- Expansió exterior: Apoderament sistemàtic dels recursos naturals i econòmics de les colònies.
- Desenvolupament socioeconòmic: Avenços generalitzats en l'àmbit social i econòmic que caracteritzen els països desenvolupats.
Característiques de la Perifèria
La perifèria està constituïda per països formalment independents que van ser antigues colònies dels països del centre. El seu model d'acumulació perifèric va ser originat directament per la conquesta i la colonització de les potències capitalistes:
- Especialització primària: La recerca de nous mercats i millors taxes de rendibilitat van dur les potències a imposar una estructura productiva basada exclusivament en l'exportació de matèries primeres concretes.
- Extraversió: Els principals sectors productius es troben orientats de cara enfora, enfocats al mercat exterior i al mercat mundial de béns primaris.
- Desarticulació interna: Manca de connexió entre els diversos sectors econòmics nacionals.
- Dependència econòmica i comercial: El centre actua com el principal comprador, client i proveïdor de la inversió estrangera directa.
La Semiperifèria
La semiperifèria està formada per aquells països que han experimentat un notable creixement econòmic i s'han inserit a l'economia mundial com a exportadors potents de productes manufacturats. Es caracteritzen per una articulació sectorial parcial, una capacitat de producció vinculada estretament a les necessitats del mercat exterior i una incapacitat estructural per generar un mercat intern prou ampli i autònom.
Neoliberalisme, Globalització i Crisi del 2007
El projecte neoliberal
El neoliberalisme és el conjunt de polítiques econòmiques dissenyades per superar la profunda crisi de rendibilitat i productivitat de les economies desenvolupades, restablint les condicions idònies per a la recuperació dels beneficis empresarials:
- Polítiques d'ajust i estabilització: Destinades a corregir els desequilibris macroeconòmics mitjançant devaluacions monetàries, increments dels tipus d'interès, restricció del crèdit i contracció de la despesa pública i dels salaris.
- Polítiques estructurals: Orientades a transformar l'estructura productiva mitjançant la liberalització comercial, la desregulació financera i la privatització d'empreses públiques.
- El Consens de Washington: Disciplina fiscal per evitar el dèficit públic, reformes tributàries que traslladen la càrrega impositiva cap a la imposició indirecta, desregulació financera i supressió de restriccions a la inversió estrangera. Tot plegat va permetre recuperar el marge de beneficis i la dinàmica de creixement del capital.
Globalització econòmica
Representa la culminació de l'expansió exterior capitalista a través de la internacionalització del cicle del capital. Es caracteritza per la incorporació d'una gran massa de mà d'obra perifèrica mentre els països del centre executen processos massius de deslocalització industrial.
La Crisi de 2007: Causes principals
La crisi financera internacional del 2007 va posar de manifest la insostenibilitat d'aquest model capitalista a través de tres causes fonamentals:
- Hipertròfia del sistema financer: Creixement desmesurat i desproporcionat dels actius financers i les transaccions internacionals respecte a l'economia real, acompanyat d'un canvi qualitatiu cap a instruments altament especulatius afavorits per la desregulació.
- Qüestió distributiva: Congelació i pèrdua de pes dels salaris en relació amb el PIB, compensada artificialment per una gran expansió del crèdit que va reduir l'estalvi domèstic, va disparar l'endeutament i va provocar retallades en la despesa en serveis públics.
- Qüestió productiva: Feble creixement de l'activitat productiva a causa de la transferència de capitals cap a sectors especulatius. Mentre al centre els beneficis es van concentrar exclusivament en l'esfera financera, a la perifèria es van registrar increments del PIB vinculats a l'activitat exportadora.