Evolució del Catalanisme: Del Romanticisme a la Mancomunitat
Definició del Catalanisme
El catalanisme és el conjunt de doctrines i de moviments socials i polítics nascuts durant el segle XIX, que afirmen l'existència d'una personalitat pròpia de Catalunya, diferent de la resta de l'Estat.
Romanticisme i Renaixença
El Romanticisme i el Catalanisme Cultural
Cap a 1830, el romanticisme es converteix en el pensament estètic de la burgesia liberal. El romanticisme a Catalunya dona lloc al fenomen cultural de la Renaixença, moviment cultural caracteritzat per la voluntat de recuperació de la llengua, cultura, tradicions i passat històric de Catalunya.
A partir de 1833 es crea a Espanya un Estat Liberal Centralista, i també aquest any s'inicia el catalanisme cultural amb la publicació el 1833 de L'oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
L'any 1859 l'ajuntament de Barcelona organitza els Jocs Florals, que pretenen la difusió del català com a llengua pròpia i símbol de la pàtria.
Per enfortir la conseqüència nacional s'estudia la història i la literatura i també s'impulsa el teatre popular, amb una ideologia democràtica i popular. El màxim representant del qual és Serafí Pitarra.
Anticentralisme: Federalisme i Carlisme
El federalisme i el carlisme tenen un component anticentralista:
- El federalisme defensa un estat no unitari. El seu representant més destacat és el català Pi i Maragall (també Valentí Almirall).
- El carlisme defensa els furs, la religió i el món rural. El màxim representant és el bisbe de Vic, Torres i Bages.
A continuació, es pot apreciar una incapacitat de l'estat espanyol per integrar el nacionalisme i una frustració de la burgesia catalana per no tenir protagonisme en la construcció del nou estat espanyol.
Formulacions del Catalanisme Polític (1875-1899)
Del Catalanisme Cultural al Catalanisme Polític
El catalanisme cultural de la Renaixença es transforma en un moviment polític durant la primera etapa de la Restauració (1880) i s'articula com a projecte nacionalista a principis del segle XX.
El Catalanisme Polític d'Esquerres: Valentí Almirall, el Centre Català i el Memorial de Greuges
Després del fracàs del Sexenni Revolucionari (1868-74), Valentí Almirall evoluciona cap al catalanisme. Aquest propugna l'autonomia de Catalunya dins d'Espanya i pensa que el catalanisme servirà per regenerar la vida política catalana i espanyola.
Va ser Almirall qui va impulsar el primer catalanisme polític i qui funda la primera organització cultural i alhora política del catalanisme, el Centre Català (1882). A més, va sistematitzar la doctrina del catalanisme polític en el llibre Lo Catalanisme (1886).
El Centre Català promou el 1885 un escrit que serà presentat al rei Alfons XII a Madrid amb el nom Memorial de Greuges. El document s'oposa al tractat lliurecanvista amb Gran Bretanya, i a l'eliminació del dret civil català i exposa les ofenses que la dominació castellana ha infligit a Catalunya (defensa: proteccionisme, dret civil català i llengua catalana). Es considerat el primer document polític del catalanisme.
El Catalanisme Conservador
Hi va haver dues tendències:
- El Catalanisme conservador i clerical, lligat al món rural i catòlic. Aquest sector va haver d'enfrontar-se a una part de la jerarquia de l'església de tarannà integrista i espanyolitzada.
- El catalanisme conservador de la Lliga de Catalunya i Unió Catalanista.
L'any 1887 els més conservadors del Centre Català funden la Lliga de Catalunya. El primer acte polític de la Lliga fou el missatge a la reina regent (a Maria Cristina el 1888, que reclama l'autonomia per a Catalunya) aprofitant la seva visita a Barcelona.
Sota l'impuls de la Lliga, el 1891 es va crear la Unió Catalanista, una federació d'entitats molt diverses ideològicament i socialment amb voluntat de coordinar tots els nuclis catalanistes comarcals. L'acció més important d'aquesta va ser el 1892, una assemblea a Manresa que va aprovar les Bases de Manresa (primer projecte d'estatut d'autonomia per Catalunya, primer programa polític del catalanisme).
Dirigents de la Unió Catalanista s'integraran el 1901 en un altre partit polític català, La Lliga Regionalista.
El Catalanisme Polític (1900-1930)
Impacte del Desastre del 98 i la Lliga Regionalista
El desastre colonial de 1898 suposa un cop molt dur per a l'economia industrial catalana i influirà en el catalanisme. El divorci polític de la burgesia catalana amb Madrid, impulsarà el catalanisme polític i explicarà el sorgiment de la Lliga Regionalista de Catalunya.
Durant el segon període de la Restauració (1898-1931) el catalanisme aconsegueix bandar el caciquisme a Catalunya i arriba a fer una primera obra de govern: La Mancomunitat. L'opinió política es va anar vertebrant a través de nous partits que es divideixen, ideològicament, en tres grans blocs: els catalanistes conservadors, els catalanistes d'esquerres i els anticatalanistes.
El Catalanisme Conservador: La Lliga Regionalista
El catalanisme conservador, hegemònic fins a la Dictadura de Primo de Rivera, fou representat per La Lliga Regionalista, fundada el 1901. El seu principal dirigent va ser Enric Prat de la Riba. A partir de 1910 el líder serà Francesc Cambó.
La Lliga està formada per la burgesia industrial catalana, classes mitjanes conservadores, amplis sectors de l'església i propietaris rurals. És un partit conservador i defensa un catalanisme possibilista contrari als radicalismes.
La Lliga Regionalista guanya les eleccions generals el 1901. El 1905 membres de la guarnició militar de Barcelona assalten les redaccions del Cu-Cut i La Veu de Catalunya. El 1906 el govern aprova la Llei de Jurisdiccions, pel rebuig de la qual genera el 1907, una aliança política (Solidaritat Catalana).
El fracàs de Solidaritat Catalana porta els dirigents de la Lliga a defensar el pacte amb els partits de Madrid per tal de garantir l'autonomia de Catalunya. Anys després, el 1914 es construeix la Mancomunitat de Catalunya (l'única que s'arribà a formalitzar).