Evolució del Catalanisme Polític: Del Memorial de Greuges a la Lliga Regionalista
Fites Clau del Catalanisme Polític
El Memorial de Greuges (1885)
Un dels primers episodis del catalanisme polític va ser el Memorial de Greuges, presentat a Alfons XII el 1885 per diverses personalitats del país. En aquest document es demanava:
- Respecte per a l'economia catalana.
- Potenciació dels aranzels.
- Manteniment del dret civil català.
- Ús normalitzat de la llengua catalana.
Les Bases de Manresa (1892)
L'any 1892, a Manresa, uns 250 delegats d'entitats catalanistes es van reunir per redactar un document que establiria les bases d'una Catalunya autònoma dins de l'Estat espanyol. Aquest text, que s'inspirava en les institucions medievals, és considerat un triomf del catalanisme més conservador i va tenir una gran influència en moviments posteriors. És conegut com les Bases de Manresa.
La Lliga Regionalista
Durant la Restauració van sorgir nombrosos grups i partits de caràcter catalanista. El més important va ser la Lliga Regionalista, fundada el 1901, amb Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba com a dirigents principals. La Lliga era un partit molt conservador i catòlic que defensava els interessos dels industrials i propietaris agrícoles catalans, i reclamava l'autonomia per a Catalunya.
Figures Destacades del Catalanisme Polític
Josep Torres i Bages (1846-1916)
Bisbe i exponent de la branca més conservadora del catalanisme. La seva frase cèlebre és: "Catalunya serà cristiana o no serà".
Valentí Almirall (1841-1904)
Representa la branca federalista i republicana del catalanisme polític. Va publicar l'obra fonamental "Lo catalanisme" el 1886.
Enric Prat de la Riba (1870-1917)
Inscrit en la branca conservadora, va destacar per ser l'ànima i el primer president de la Mancomunitat. Va dirigir el diari "La Veu de Catalunya", el de més durada.
Josep Puig i Cadafalch (1867-1956)
A més de ser un dels grans exponents de l'arquitectura modernista, va ser un polític de primer ordre. Va ser fundador de la Lliga Regionalista i va arribar a ser president de la Mancomunitat després de la mort d'Enric Prat de la Riba.
Francesc Cambó (1876-1947)
Formava part dels catalanistes que creien en la necessitat de participar en els afers estatals. Identificat amb la Lliga Regionalista, va arribar a ser ministre i va ser un mecenes destacable de la cultura catalana.