L'Evolució del Catalanisme: De la Unió a la Mancomunitat (1880-1925)
Unió Catalanista: Organització i Objectius
La campanya contra el projecte de Codi Civil va mostrar la necessitat d'organitzar més i millor el moviment catalanista. El seu objectiu era que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions. La finalitat principal era propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú.
El Paper de Valentí Almirall i el Centre Català
Valentí Almirall, considerat un dels principals impulsors del catalanisme, va promoure el Primer Congrés Catalanista (1880), que pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme fins als grups que, des del 1870, havien fundat la primera associació catalanista. Aquí es va acordar formar el Centre Català (un partit) i es va convocar un Segon Congrés Catalanista.
Almirall volia crear una organització interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme, però el projecte va ser inviable i, finalment, el Centre Català va desaparèixer.
Memorial de Greuges (1885)
El Memorial de Greuges és el primer manifest polític del catalanisme. Va ser presentat a Alfons XII per una comissió representativa de personalitats de la societat catalana. Almirall va ser el principal redactor del manifest.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
La Mancomunitat va ser el primer òrgan administratiu català des del 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat l'any 1931.
Aprovació i Constitució
El president Canalejas va acceptar la proposta i va tirar endavant el projecte de Mancomunitat, que va ser aprovat per les Corts el 1912. Es va constituir el 6 d'abril de 1914 amb les mateixes funcions i pressupostos que les antigues diputacions.
Presidents i Objectius
La Mancomunitat va tenir tres presidents:
- Enric Prat de la Riba (1914-1917), fins a la seva mort.
- Josep Puig i Cadafalch (1917-1923).
- Alfons Sala (1923-1925), nomenat per Primo de Rivera després del cop d'Estat.
Va tenir dues direccions fonamentals:
- Crear una infraestructura de serveis públics i administratius.
- El fonament de la llengua i la cultura catalanes.
Causes de la Crisi Política i Social Després de 1917
Després de 1917, la situació es va caracteritzar per diversos factors de desestabilització:
- Crisi Econòmica i Agitació Social: Es va viure un període d'intensa conflictivitat, amb vagues, el pistolerisme i el període conegut com el Trienni Bolxevic.
- Descomposició Política: El govern anava cada vegada pitjor, fet que es reflecteix en els canvis constants: van canviar de govern 14 vegades i cap va durar més de 8 mesos.
- Projecte d'Estatut: Es va presentar un projecte d'Estatut que no va ser ben rebut.
- El Problema del Marroc: Una derrota catastròfica (Desastre d'Annual) va obligar el govern espanyol a obrir una investigació.