Evolució del Pensament Cosmològic: De l'Antiguitat a la Física Moderna

Física30 d’ag. 20243,8 KB

Aristòtil

Aristòtil considera que existeixen diverses causes per a tot:

Causa formal: La forma és un model o patró que regula un procés de canvi.
Causa final: És la més important de les causes aristotèliques; sense aquesta causa res tindria sentit. Explica el perquè de com són les coses i la seva funció.
Causa material: És així perquè està fet d'aquest material.
Causa eficient: És el factor o l'esdeveniment que inicia el procés de canvi.

Busca explicacions pel moviment planetari a través de fórmules matemàtiques.
Considera que els planetes tenen un moviment geocèntric o sistema ptolemaic.
Intenta corregir els moviments planetaris d'Èudox.
Estudia el moviment de l'òrbita de Mart i observa que avança i torna a retrocedir. Hiparc de Nicea i posteriorment Ptolemeu van afirmar que era la combinació de dos moviments: un a través d'una línia circular imaginària al voltant de la Terra, anomenada deferent; i l'altre, en un cercle més petit anomenat epicicle, el centre del qual seria la deferent.

Va publicar una obra anomenada Les revolucions de les orbes celestes on afirmava que el Sol es trobava al centre de l'univers i que la resta de planetes, inclosa la Terra, giraven al seu voltant. Aquest moviment comportà un punt d'inflexió en el pas de la cosmovisió antiga a la moderna. → Heliocentrisme o gir copernicà.
Ofereix una simplificació matemàtica dels moviments dels planetes.
L'univers és infinit.
Va determinar que la Terra realitzava tres tipus de moviments: rotació (voltava sobre el seu propi eix provocant el dia i la nit), translació (gira al voltant del Sol, per tant es creen els anys) i precessió (lleuger balanceig).
L'heliocentrisme es contradeia al dogma de l'església, ja que amb aquesta teoria l'home ja no era el centre del tot, la Terra no es trobava al centre.

Afirmà que el moviment copernicà no era el correcte, sinó que ho era una mescla d'idees geocentristes i heliocentristes. Ell deia que la Terra es trobava al centre, el Sol girava al voltant d'ella i la resta de planetes al voltant del Sol. → Geoheliocentrisme.
Es va dedicar a l'observació i a mesurar els moviments dels planetes.

→ El gir copernicà no nega l'existència de Déu, sinó que redueix el seu paper al de creador, ja que un cop Déu ha creat el món, ja no hi intervé.

La teoria de la relativitat afirmava que no existien un espai i un temps absoluts i independents del subjecte que els experimenta, per això va tirar per terra la física clàssica.
Així mateix, l'espai i el temps formarien un continu quadrimensional.
Res pot anar més ràpid que la llum.
L'espai es doblegaria per culpa de la massa i generaria un canvi espacial influint sobre els cossos que es troben en ell, el camp gravitatori. Provocaria que l'espai estigués més corbat i el temps fos més lent.
Explicava els moviments orbitals, ja que si l'espai en què es mou un planeta és corbat, acabarà traçant una òrbita al seu voltant.

Al mateix temps que s'anaven descobrint noves teories per explicar la formació i l'origen de l'univers, el món atòmic va revelar noves característiques.
A partir d'aquí sorgeixen tres teories diferents: LA DUALITAT ONA-PARTÍCULA, PRINCIPI D'INCERTESA, LA SUPERPOSICIÓ QUÀNTICA.