Evolució del Teatre Català: Anys 60 a l'Actualitat

Característiques del Teatre Català Actual

Des dels anys seixanta, l'espectacle teatral ha experimentat una sèrie de canvis, com ara la incorporació dels gestos, el mim, la festa al carrer i la participació del públic. El màxim representant fou el teatre independent, un moviment marcat per temptatives innovadores i contrari al règim franquista i, després, al teatre oficial-comercial. Aquestes peces teatrals, al marge del poder, utilitzaven la sàtira per tal de tractar temes d'actualitat, sempre des d'un punt de vista crític.

Un altre tipus d'escriptura era aquella que es basava en un fet històric controvertit per tal de documentar-se sobre ell i donar-li una forma dramàtica.

Destaquem, a més a més, el gènere col·lectiu, basat en els canvis introduïts al guió inicial a partir de les improvisacions dels actors; a partir dels seus suggeriments es crea un text innovador. Cal tractar la creació, el 1979, de La Fura dels Baus, els quals han trencat la frontera entre escenari i espectador. Han transgredit des de diferents àmbits, com el teatre document, les innovacions tecnològiques i les representacions a l'aire lliure. Un dels grups pioners en aquest camp foren Els Joglars. Per últim, hem de remarcar el teatre al carrer. Una companyia capdavantera van ser Els Comediants, els quals connectaven amb la tradició del Carnestoltes per tal de capgirar l'ordre social, incorporant la música, l'acrobàcia, el malabarisme i els pallassos. Per últim, afegim Sergi Belbel, que és el dramaturg amb més ressò internacional i que ha estat adaptat al cinema diverses vegades per Ventura Pons.

Els temes més usuals de les darreres generacions de dramaturgs són la solitud, l'envelliment, la incomunicació, la violència, el racisme i la marginació. Els personatges viuen en un temps devastat i pateixen l'enfonsament de les il·lusions.

Per concloure, hem d'afegir que actualment el teatre esborra les fronteres entre el creador i l'obra de ficció, tal com ocorre a Indiana summer (1987) de Rodolf Sirera, Currículum (1998) de Pasqual Alapont i Carles Alberola i Com a pedres (2006) de Jesús Muñoz, Joan Collado i Pau Pons. En aquestes dues últimes obres ens apareix aglutinat el rol d'actor-director i autor en una persona.

Josep Maria Benet i Jornet i el Món Audiovisual

Benet i Jornet ha esdevingut l'autor més rellevant del teatre actual català perquè aconsegueix estrenar tot allò que escriu. La seua temàtica ha estat molt reiterada: l'individu en la societat condicionada després del 1939. Les obres teatrals es divideixen en dues etapes, tret de les primeres provatures en castellà. Tenim l'època de formació, del 1964 al 1975, que s'inicia amb el guardó Josep Maria de Sagarra a l'obra Una vella, coneguda olor (1964) i més tard publica Berenàveu a les fosques (1970). Les dues són realistes: la primera mostra amb versemblança la societat barcelonina de postguerra i la segona incideix en la intimitat dels personatges.

El segon període s'inicià amb Revolta de bruixes (1975), on fa referència a la impotència de l'autor per canviar el món. Té elements brechtians i un llenguatge més col·loquial.

Benet i Jornet i les Sèries de Televisió

En la dècada dels 70, col·labora amb la televisió i, sense adonar-se'n, fa la competència com a guionista als serials sud-americans. L'augment diari de l'audiència ha estat un fenomen pioner en l'Estat espanyol. La primera sèrie emesa a TVE -circuit català- i després a TV3. N'ha creat més d'una desena, d'entre les que destaquem Poble Nou (1992-95), Nissaga de poder (1992-95), El cor de la ciutat, i Ventdelplà (2005-10), entre d'altres. Cada vegada els serials són més complexos, i l'últim té una pàgina web interactiva en la xarxa d'Internet on el públic opina i pot visionar els capítols que desitge de qualsevol de les set temporades. Per a Benet i Jornet, el guió d'una telesèrie és un producte col·lectiu fruit d'un grup de redactors.

Normalment, es poden exportar perquè els assumptes que tracten són universals.