Evolució de la divisió territorial de Catalunya: comarques i vegueries
Resum
Aquest document repassa com ha canviat la divisió territorial de Catalunya, des del rebuig del catalanisme a la divisió provincial de 1833 fins a la creació de les vegueries. Explica la divisió comarcal de 1931-1939, la Llei de 1987 que regula les comarques i els seus consells, i la Llei de vegueries de 2010. Serveix per entendre les diferències entre comarques i vegueries i les competències de cadascuna.
Punts clau
- Les Bases de Manresa van establir que la comarca havia de ser la unitat territorial de Catalunya.
- La primera divisió comarcal (1931-1939) va agrupar 38 comarques en 9 regions i no es va aprovar oficialment fins al 1936.
- La Llei de l’organització comarcal del 1987 defineix la comarca com una entitat local formada per municipis contigus, amb personalitat jurídica pròpia.
- La divisió del 1987 va crear tres noves comarques: el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça.
- El Consell Comarcal té competències en ordenació del territori, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament i medi ambient.
- La Llei de vegueries de 2010 va establir set vegueries, més la Vall d’Aran com a comarca de règim especial.
- El Consell de vegueria, elegit entre alcaldes i regidors, ofereix assistència i cooperació als municipis, especialment als que tenen menys capacitat econòmica.
Orígens de la Divisió Territorial a Catalunya
A Catalunya, el catalanisme polític va rebutjar sempre la divisió provincial del 1833 pel que implicava de centralisme estatal. Les Bases de Manresa ja van establir que la divisió territorial de Catalunya havia de ser la comarca.
La Primera Divisió Comarcal (1931-1939)
Quan l’any 1931 Catalunya va poder accedir a l’autonomia, la Generalitat va constituir una Ponència d’estudi de la divisió territorial de Catalunya. Després de diversos treballs, aquesta Ponència va acordar dividir territorialment Catalunya en 38 comarques agrupades en 9 regions.
Aquesta divisió comarcal no es va aprovar oficialment fins al 1936 i només va estar en vigor fins al 1939, quan la derrota en la Guerra Civil Espanyola va abolir les llibertats i l’autogovern de Catalunya.
La Divisió Comarcal Actual: Llei de 1987
La divisió comarcal té els seus fonaments jurídics en la Llei de l’organització comarcal de Catalunya del 1987, modificada al 2003.
Definició i Estructura del Consell Comarcal
En aquesta llei, la comarca queda definida com una entitat local de caràcter territorial, formada per l’agrupació de municipis contigus, amb una personalitat jurídica pròpia. La llei estableix que cada comarca ha de tenir un consell comarcal format per consellers i conselleres elegits entre els regidors i regidores dels diversos municipis de la comarca.
Competències del Consell Comarcal
El Consell Comarcal té competències en algunes matèries, com ara:
- L’ordenació del territori
- La sanitat
- Els serveis socials
- La cultura
- L’esport
- L’ensenyament
- El medi ambient
Novetats de la Divisió Comarcal de 1987
La divisió comarcal del 1987 es diferenciava de la del 1936 per la creació de tres noves comarques: el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça.
El Reconeixement de la Vall d'Aran
Una altra novetat important va ser el reconeixement de la personalitat pròpia de la Vall d’Aran amb la creació del Conselh Generau d’Era Val d’Aran, un organisme autònom amb àmplies competències que administra aquesta comarca de cultura occitana.
Cap a les Vegueries: Una Nova Organització
El 1995, el Govern de la Generalitat de Catalunya va començar a utilitzar per a l’administració del país set agrupacions de comarques, definides en el Pla territorial general de Catalunya.
El nou Estatut d’Autonomia de l’any 2006 va preveure la creació de vegueries, definides com un àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal i de cooperació entre municipis.
La Llei de Vegueries de 2010
L’any 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de vegueries, que establia la divisió territorial de Catalunya en set vegueries, més la comarca de règim especial de la Vall d’Aran.
Funcions del Consell de Vegueria
Segons la Llei de vegueries, el Consell de vegueria, elegit entre els alcaldes i regidors de la vegueria, és l’organisme que s'ha d'encarregar de l’administració. Les seves funcions principals són:
- Prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis.
- Oferir suport especialment als municipis que tenen menys capacitat econòmica i de gestió.
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Quantes comarques i quantes vegueries té Catalunya?
La divisió comarcal de 1987 va crear tres noves comarques respecte a la de 1936. La Llei de vegueries de 2010 estableix set vegueries, més la comarca de règim especial de la Vall d’Aran.
Quines competències té el Consell Comarcal?
El Consell Comarcal té competències en ordenació del territori, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament i medi ambient.
Quina és la funció del Consell de vegueria?
El Consell de vegueria s’encarrega de l’administració de la vegueria. Presta assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, i dona suport especialment als que tenen menys capacitat econòmica i de gestió.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.