Evolució Econòmica d'Espanya (1939-1959): De Falangistes a Tecnòcrates
2a Etapa (1939-1959)
El canvi de la primera etapa amb la segona etapa va ser l’economia. Poc a poc van produint-se canvis de falangistes a tecnòcrates. Un grup de falangistes que utilitzaven la tècnica per sobre de la política. No volien l’autarquia.
Un grup d’aquests es va imposar en l’entorn de Franco. Els falangistes van començar a qüestionar-se algunes idees i van començar amb molta força els tecnòcrates. Luis Carrero Blanco apropa els tecnòcrates a Franco, perquè entre ells i altres són membres de l’Opus Dei, institució ultra-catòlica. Molts membres de l’Opus Dei acaben sent ministres de Franco.
Comencen alguns escàndols promoguts per falangistes on molts van anar a la presó. Els tecnòcrates tenien la feina i la professió per sobre de les idees. Hi havia altres falangistes més oberts com Manuel Fraga que va eliminar la censura prèvia.
Plans per al Canvi (1959)
Hi havia dos plans per fer el canvi el 1959: Pla d’Estabilització, que consistia en estabilitzar l’economia ja que l’autarquia no funcionava. Volia congelar sous i que es mantinguessin els preus. Es deixa la pesseta i es fa un canvi estable amb les altres monedes.
Es redueix la intervenció de l’estat en l’economia i es deixa que l’oferta i la demanda condueixin el mercat. Liberalitzar les importacions i afavorir l’exportació estimulant les intervencions, instal·lacions d’empreses estrangeres, deixant entrar matèries primeres... Però no tot, ja que hi haurà un aranzel, un impost.
Això va permetre un desenvolupament històric mai aconseguit. Plans de Desenvolupament: Es va fer en períodes de 4 anys. Volia més economia de mercat i menys economia planificada. Volia seguir instaurant el tema del automòbil i repartir més indústries d’automòbils per tota Espanya.
Insisteix molt en la productivitat del camp, en el món farmacèutic, en el món tèxtil (sobretot calçat)... Accelera la productivitat d’energia amb centrals hidroelèctriques i nuclears i fa molts pantans.
Però hi ha unes fissures en aquest desenvolupament: hi ha gent que ha de marxar perquè no es pot abastar el creixement demogràfic. Dèficit de la balança comercial: importa més del que exporta, i importa coses de poc valor. Només es pot pal·liar amb la balança de pagament ja que intervé el comerç, les inversions, les divises...
El turisme amb l’arribada de les divises estrangeres va ser molt important per equilibrar la balança.