Evolució de l'Escultura Grega i Arquitectura Romana: Guia Completa

Evolució de l'Escultura Grega Monumental

Període Arcaic (s. VII-VI aC)

• Cama avançada, frontalitat i rigidesa.
• Influència egípcia.
• Braços enganxats al cos.
• Somriure arcaic i ulls ametllats.
• Escultura policroma.

Període Clàssic (s. V-IV aC)

• Evita la simetria i perd frontalitat.
• Proporció canònica.
• Escultura equilibrada en l'expressió.
• Flexibilitat anatòmica i naturalisme.
• Braços separats del cos, amb dinamisme.
• Transparència als vestits de dones; els homes, nus.

Període Hel·lenístic (323-31 aC)

• Trenca amb la serenitat i l'equilibri clàssics.
• Intensitat extrema de sentiments.
• Més moviment i dinamisme.
• Importància als grups escultòrics.
• Influència de cultures asiàtiques.
• Temes anecdòtics, busquen provocar sensacions immediates.
• Els artistes es recreen en el seu art, buscant resoldre problemes tècnics.

Context Històric i Arquitectura Romana

Context Històric de Roma: Tres Etapes

• Monarquia (753-509 aC)
• República (509-29 aC)
• Imperi (29-476 aC)

Característiques Generals de l'Arquitectura Romana

• Eclecticisme: Assimila moltes i variades influències dels pobles conquerits.
• Fusió del model grec i l'etrusc en l'arquitectura.
• Monumentalitat: Destaca tant per l'espai com pel significat, relacionada amb la immortalitat de l'imperi.
• Utilitària, pràctica i funcional: Prioritat als aspectes tècnics i funcionals per sobre dels estètics.
• Gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria, amb noves construccions civils i militars.
• Arquitectura dinàmica: Degut a l'ús d'elements com l'arc i la volta.
• Ús de l'ordre toscà (origen etrusc) i l'ordre compost (creació pròpia, amb capitell que està format per la combinació de volutes i fulles d'acant).

Materials Utilitzats en l'Arquitectura Romana

• Pedra tallada en carreus regulars.
• Formigó.
• Maó.
• Mamposteria.
• Fusta.
• Si el material era pobre, es revestia amb estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura.

Exemple: El Teatre Romà

• Estructura semicircular, semblant als grecs.
• Aixecats sobre superfícies planes, sense aprofitar el pendent del terreny.