Evolució i Estructura Territorial d'Espanya: Des de 1833 fins a l'Actualitat
EDAT CONTEMPORÀNIA FINS A 1978
El 1833, Javier de Burgos introdueix una divisió provincial que coincideix amb l'actual. L'objectiu era suprimir l'organització borbònica i la tendència a l'autonomia dels regnes. Va haver de crear 49 províncies, que el 1927 van ser 50. Cada província tenia una capital.
Durant la Primera República (1873-1874) es va projectar un estat federal, però no es va dur a la pràctica a causa de la curta durada de la República.
Després de la Restauració van sorgir moviments regionalistes que reivindiquen la regió i la promoció de la cultura regional. Aquests es converteixen en moviments nacionalistes. A la Segona República es declara a Espanya un estat integral i, quan acaba el franquisme, s'implanta un estat unitari, però finalment es va formar un estat descentralitzat.
ORG TERRITORIAL ACTUAL
Hi ha tres divisions territorials principals:
El Municipi
- És l'entitat territorial bàsica composta per una o diverses localitats i un territori delimitat que es diu terme municipal.
- La seva funció és donar serveis als veïns.
- El govern i l'administració corresponen a l'ajuntament, integrat per persones importants.
La Província
- És l'entitat territorial local formada per l'agrupació de municipis.
- La seva funció és fomentar els interessos provincials i coordinar els serveis.
La Comunitat Autònoma
- És l'entitat territorial formada per províncies limítrofes, territoris insulars o províncies amb entitat regional.
- El municipi i la província ja eren inventats abans de la mort de Franco, però les comunitats autònomes es construeixen al llarg d'un procés complicat.
CAUSES I INDICADORS DE DESEQUILIBRIS
A Espanya hi ha desequilibris eco-demo i socials entre les comunitats autònomes i a l'interior de cadascuna. Les causes són les diferents condicions naturals i la distribució dels recursos de cada localització d'activitats.
Indicadors de Desenvolupament
Els indicadors de desenvolupament per mesurar els desequilibris són diversos:
Desequilibris Econòmics
- Es mesuren tradicionalment pel PIB.
Desequilibris Demogràfics
- Se solen mesurar pel creixement i la densitat de la població.
Desequilibris Socials
- Es mesuren tradicionalment per la renda bruta disponible de les llars.
Després, hi ha la convergència/divergència entre les regions, que es mesura calculant la diferència entre la comunitat que té el valor més alt i el més baix per a cada indicador.