Evolució i Estructura de la Unió Europea: Tractats, Institucions i Funcionament

Evolució dels tractats europeus

Els tractats fundacionals i posteriors han anat configurant la Unió Europea tal com la coneixem avui.

• Tractat de Roma (1957): creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Estableix la lliure circulació de persones, serveis, mercaderies i capitals, la unió duanera, l'arancel duaner exterior, les polítiques agrícola, de transport i comercial, el Fons Social Europeu i el Banc Europeu d'Inversions.
• Tractat de Fusió (1965): unifica els consells, comissions, assemblees i el Tribunal de Justícia de les comunitats.
• Acta Única Europea (1986): creació del mercat únic, cooperació en política exterior i avenç cap a la Unió Econòmica i Monetària.
• Tractat de Maastricht (1992): creació de la Unió Europea basada en tres pilars: comunitats europees, política exterior i de seguretat comuna (PESC), i justícia i afers d'interior. La CEE passa a ser la Comunitat Europea (CE) i s'introdueix la ciutadania europea. Amplia les competències en cultura, sanitat i protecció dels consumidors.
• Tractat d'Amsterdam (1997): amplia les competències comunitàries, reforça el Parlament Europeu (legislació, control i elecció del president de la Comissió), impulsa la cooperació reforçada, simplifica els tractats i millora la transparència. Promou un espai de llibertat, seguretat i justícia i el principi de no discriminació.
• Tractat de Niça (2001): reforma institucional en previsió de l'ampliació, redistribueix els escons del Parlament Europeu, fa la cooperació reforçada més flexible i reforça el sistema judicial del TJUE.
• Tractat de Lisboa (2007): la Unió passa a tenir personalitat jurídica pròpia i les competències queden classificades en exclusives, compartides i de suport. Reforça la democràcia i els drets fonamentals, enforteix el Parlament Europeu, reforma el Consell i la Comissió i crea l'Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors. Preveu per primera vegada un procediment formal de retirada voluntària d'un estat membre.

Institucions de la Unió Europea

Consell Europeu

Format pels caps d'estat o de govern dels estats membres, el president del Consell Europeu i el president de la Comissió Europea, juntament amb l'Alt Representant. Defineix les orientacions i prioritats polítiques, no legisla i representa la UE en política exterior i de seguretat. El seu president té un mandat de dos anys i mig, renovable, i es reuneix ordinàriament un cop per trimestre. Les decisions s'adopten per consens.

Consell de la Unió Europea

Compost pels ministres dels estats membres, amb una presidència rotatòria de sis mesos. Aprova la legislació i el pressupost juntament amb el Parlament Europeu, coordina la política econòmica i representa la UE. Es reuneix en diverses formacions (afers exteriors, ECOFIN, justícia, agricultura). Adopta les decisions per majoria qualificada (55% dels estats i 65% de la població), per majoria simple o per unanimitat en determinades matèries.

Comissió Europea

Formada per un comissari per estat membre. El seu president és escollit pel Parlament Europeu per a un mandat de cinc anys. Té la iniciativa legislativa, vetlla pel compliment dels tractats, proposa i executa el pressupost, gestiona els fons i negocia acords internacionals en nom de la UE. Les decisions són col·legiades.

Parlament Europeu

Integrat per eurodiputats (entre 6 i 96 per estat membre), elegits per sufragi universal directe per cinc anys. El seu president i la mesa són escollits internament. Co-legisla amb el Consell, aprova el pressupost, exerceix control polític (pot censurar la Comissió) i té funcions consultives, com l'emissió de dictàmens i la recepció de peticions ciutadanes.

Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Un jutge per estat membre i onze advocats generals. El Tribunal General compta amb dos jutges per estat. Controla la legalitat dels actes, resol qüestions prejudicials, emet dictàmens jurídics i coneix recursos per incompliment, anul·lació i omissió. El procediment és escrit i oral i les seves decisions són vinculants.

Banc Central Europeu

Governat pel Consell de Govern (governadors dels bancs centrals de la zona euro) i el Comitè Executiu (president, vicepresident i quatre membres). Defineix la política monetària de l'euro, supervisa el sector bancari i vetlla per l'estabilitat de preus.

Tribunal de Comptes

Format per un membre per estat membre, nomenats pel Consell previa consulta al Parlament Europeu. Supervisa la gestió financera, controla els comptes i la legalitat de la despesa, i emet dictàmens consultius sobre qüestions financeres.

Comitè Econòmic i Social

Representa empresaris, treballadors i la societat civil. Té funció consultiva en matèries econòmiques, socials i laborals.

Comitè de les Regions

Representa les autoritats locals i regionals. Emet dictàmens sobre qüestions que afecten les regions.

La funció pública europea

L'accés a la funció pública de la Unió es fa mitjançant concurs. Els funcionaris es classifiquen en administradors i assistents, tenen drets i obligacions específics, un sistema fiscal propi i un règim específic de seguretat social i jubilació.