L'Evolució de Goya i la Societat Espanyola: Una Transformació Radical
GOYA: L'evolució del pintor i de la societat espanyola recorren camins similars: en ambdós es produeix una crisi radical que transforma la forma de pintar i l'estructura social.
La malaltia de Goya coincideix amb les revolucions franceses; però no solament és la crisi d'un país, sinó que és el començament del triomf de la burgesia i el canvi de les estructures econòmiques i socials, les idees, els valors i els judicis.
1. Anys d'aprenentatge i formació
Goya va néixer el 30 de març de 1746 en un poblet de Saragossa, Fuendetodos, i els seus primers anys van transcórrer al taller del pintor José Luján. Després va viatjar a Itàlia amb els seus propis recursos i va aprendre la tècnica del fresc. El 1771 es trobava a Saragossa, on va pintar una volta per al Pilar i diversos quadres per a l'Aula Dei.
El seu casament amb Josefa Bayeu el 25 de juliol de 1773 i el viatge a Madrid van ser esdeveniments decisius per a la seva carrera professional. A partir de 1775, gràcies al seu cunyat Francisco Bayeu, començà a pintar cartons per a la Reial Fàbrica de Tapissos que els Borbons mantenien per a fomentar la indústria. Els cartons van ser els que van formar Goya com a pintor.
Seguint el gust aristocràtic de l'època, els cartons tindran diferents temes populars. El retorn a allò popular era una moda de l'aristocràcia, que es vestia i es retratava com els plebeus, camperols, etc. També assistia d'incògnit a les verbenes i altres festes populars. Ex: Maria Antonieta es vestia de pastoreta i feia teatres.
En els seus cartons Goya recull la línia que havia començat a l'Acadèmia (La Mieta, Cec venent romanços), però també la de nombrosos pintors i gravadors anònims que sentien interès pel medi social en el que es trobaven (El paleta ferit). Al mateix temps, Goya pinta quadres com: El comte de Floridablanca, La comtessa-duquessa de Benavente, Carles III, caçador.
El 1786 ja és pintor del Rei, venia a consagrar una situació ja establerta, pues Goya era ja conegut per la Cort i l'aristocràcia. El pintor és feliç durant aquests anys, i coneix el triomf com a artista; va a pintar obres plenes d'optimisme; La gallineta cega, La família de Carles IV (1800). La primera pertany a la primera fase de l'autor, i la segona a la fase de maduresa, durant el despotisme.
Els canvis estilístics han sigut notables: ja no queda res dels trets acadèmics, l'estil de Goya s'ha configurat poc a poc però amb constància i seguretat; la pinzellada solta i la preocupació per la llum. Goya aconsegueix l'apogeu amb La família de Carles IV, on la seva mestria supera límits desconeguts i la penetració psicològica trau a la llum la vertadera fisonomia dels personatges.