Evolució de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Evolució de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
El rebels tenien un líder, que era el "generalíssim" Franco, i van rebre la major ajuda dels seus aliats exteriors.
La guerra de columnes (juliol 1936-desembre de 1936)
El camí cap a Madrid. Els rebels tenien el suport de Mussolini i Hitler, per a creuar l’estret mitjançant avions i vaixells. Els colpistes, al nord, van organitzar columnes de militars recolzades per carlins i comandades per Franco. El bàndol republicà, van organitzar columnes de milicians cap al front d’Aragó, dirigides per Durruti.
Intents d’ocupació de Madrid i la guerra en el nord (1937)
Franco vol arribar a Madrid però para a Toledo, fet que va aprofitar el govern Republicà per a preparar la defensa de la ciutat, i quan els legionaris i Franco van arribar, es van trobar una sòlida residència de l’exèrcit republicà, ajudat per les brigades internacionals i liderats per Durruti. Franco intenta ocupar Madrid però va fracassar en els seus intents d’aïllar la capital (batalles del Jarama i Guadalajara). Franco va optar per redirigir les seues millors tropes cap a l’ocupació de les zones nord del país. Ocupació que va realitzar entre abril i octubre de 1937. En aquesta ofensiva es va produir el bombardeig de Gernika (que inspira el famós quadre de Picasso).
Batalla de l’Ebre
Quan la república perd Terol, decideix crear un exèrcit regular anomenat Exèrcit de l’Est. El dia 5 d’abril de 1938 Franco dictava una llei que suprimia l’Estatut de Catalunya. Després de que l’exèrcit republicà fes un atac sorpresa, en el qual van transportar tropes militars a la riba dreta del riu Ebre utilitzant barques, Franco només va poder reaccionar obrint les comportes dels embassaments, com el de Camarasa. Aquesta batalla es la més important de la guerra, va ser ferotge i també va provocar moltes pèrdues humanes.
La derrota republicana (gener-abril de 1939)
El 1938 s’inicià l’ocupació de Catalunya (Lleida ja estava ocupada) la desmoralització i el cansament van fer que la resistència fos feble. El 1939 va caure Tarragona i Barcelona. Sembla que prop de mig milió de persones marxaren a l’exili. El Coronel Casado, partidari de negociar, va prendre el control de Madrid per la força i va intentar negociar la rendició, però Franco s’hi va negar. L’1 d’abril va finalitzar oficialment la guerra.
Guerra Civil a Catalunya
Els militars pensaven que controlarien Barcelona amb facilitat, però el govern de la Generalitat va organitzar els primer grups de civils armats. També comptaven amb l’ajuda de la Guàrdia d’Assalt i de la Guàrdia Civil. Van fer presoners els caps de la rebel·lió militar, amb el general Goded (que justament arribava a BCN de Mallorca) al capdavant. Companys va convèncer a Goded perquè llegís un manifest de rendició a la ràdio.
La revolució i les col·lectivitzacions:
Després d’aquest dies inicials de lluita, la Generalitat dissolgué l’exèrcit i el poder quedà en mans dels milicians, que controlaven la CNT i el POUM. Els obrers van prendre el control de les fàbriques, perquè els empresàries van marxar. Es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que s’encarregava d’organitzar les columnes de milicians, d’organitzar la vida a la rereguarda i de garantir l’ordre públic. La Generalitat va dictar el Decret de col·lectivitzacions i de control obrer per a intentar recuperar la producció catalana. També es va crear el Comitè d’Indústries de Gerra. Aquestes industries de guerra es van haver de muntar partint de les fàbriques catalanes.