Evolució de la indústria i moviment obrer a Espanya
Evolució de la indústria
Trets generals
Ha augmentat la població industrial a Espanya del 10% el 1900 al 28% el 1930, però els focus industrials estan molt localitzats a Catalunya i el País Basc, són 'illes d'industrialització' dins d'una Espanya agrària.
En general destaquen 3 canvis: la substitució del vapor per l'electricitat, importància de la indústria pesant al País Basc (Altos Hornos de Vizcaya) i la diversificació industrial (química, naval, paper, construcció...).
Cal destacar en general 2 inconvenients: la competència externa i la feblesa del mercat agrari interior que obligava a un recolzament proteccionista estatal.
Les 'illes d'industrialització'
La indústria catalana: Basada en el tèxtil pateix la dependència externa del carbó i la maquinaria (fusos anglesos). Gran importància de la petita i mitjana empresa. A partir de 1911 la instauració de companyies elèctriques ('La Canadenca') permet la diversificació de sectors industrials; tèxtil a Terrassa i Sabadell, química (Cros), metal·lúrgica (La Maquinista), automobilística (Hispano Suïssa).
Àrea industrial basca: Existeix una potent indústria dels alts forns (creació dels Altos Hornos de Vizcaya el 1902), també una industria mecànica i naval. Són grans complexos industrials que necessiten molta mà d'obra (provinent de Castella) i molt capital financer (creació de grans bancs que converteixen el País Basc en el principal centre financer del país).
Evolució de la indústria
- Gran impuls a principis de segle amb el retorn de capitals d'indians; després es modera el creixement malgrat el proteccionisme.
- Nou impuls amb la Gran Guerra (1914-18) per l'exportació de manufactures, primeres matèries i aliments als països implicats.
- Crisi de postguerra: aquest ritme no va tenir continuïtat per la recessió de postguerra i perquè no es va saber reinvertir i modernitzar en l'època d'auge.
- Nou creixement a partir de 1925 per la demanda de la Dictadura: infraestructures com el Metro de Barcelona, centrals hidroelèctriques, obres per les exposicions de 1929 de Barcelona i Sevilla...
Evolució del moviment obrer
Situació del moviment obrer
- Condicions de vida pèssimes, al límit de la subsistència, amb habitatges petits amb família nombrosa o barraques vora del mar (Somorrostro a Barcelona). Això provoca una gran desintegració social (Eixample zona burgesa, immigrants al casc antic, proletaris a zones industrials de Sant i Sant Martí) i es tradueix en odi als rics.
- Les condicions laborals eren precàries: jornades de 10-12 hores, sense contractes, amb falta d'higiene i seguretat davant els accidents, sous baixos, analfabetisme...
- Augmenta la propaganda obrera per la premsa, els mítings, vagues Casa del poble, locals sindicals i es fomenta l'odi als rics i l'anticlericalisme.