Evolució de la Literatura Catalana: Del Segle XIX al XX
Etapes de la Renaixença (1830-1890)
Inicis (1830-1840): El Romanticisme
Durant els inicis (1830-1840), marcats pel Romanticisme, l'oda La Pàtria (1833) se situa com el punt de partida. Hi ha un predomini de la poesia i destaca la figura de Joaquim Rubió i Ors (1841), conegut com "Lo Gaiter del Llobregat", en un context de dispersió d'iniciatives.
Consolidació (1850-1860): Els Jocs Florals
En l'etapa de consolidació (1850-1860), es produeix una transició entre el Romanticisme i el Realisme. La restauració dels Jocs Florals (1859) dona cohesió al moviment, servint com a punt de trobada i forma de conèixer millor els escriptors. S'inicia un intent de normalització i una diversificació de gèneres.
Plenitud (1870-1880): L'expansió literària
Durant la Plenitud (1870-1880), conviuen el Romanticisme, el Realisme i el Naturalisme. Les edicions en català són més abundants i la premsa periòdica impulsa la divulgació de la literatura (costumisme). Destaquen autors com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. El 1877 es publica L'Atlàntida, considerada la primera gran poesia èpica en català.
Plenitud i crisi (1890): Cap al Modernisme
En el període de plenitud i crisi (1890), sota la influència del Realisme i el Naturalisme, no desapareixen els escriptors de la Renaixença, però sorgeixen nous corrents. El Cau Ferrat acull la primera festa modernista (1892), fet que marca una nova concepció de l'autor i de l'obra.
El Modernisme: Moviment cultural i artístic
El Modernisme és un moviment cultural i artístic que neix a Occident a finals del segle XIX i principis del XX. Sorgeix en contra dels canvis que la industrialització produeix en les persones, on la burgesia percep l'art com una mercaderia. Això provoca una ruptura entre l'artista i la societat. Malgrat tot, arreu d'Europa apareixen moviments que volen modernitzar la cultura i incorporar l'art en la vida quotidiana, especialment en l'arquitectura i les arts decoratives.
El Modernisme Català i el seu context
A finals del segle XIX, Catalunya viu canvis socials i econòmics que la modernitzen: l'agricultura s'orienta a l'exportació i s'expandeix la indústria tèxtil. Barcelona esdevé el centre de comerç i finances amb una gran expansió urbanística (plans d'Eixample). Paral·lelament, Espanya pateix la pèrdua de les colònies americanes, generant una crisi en l'estructura de l'estat i una manca de modernitat econòmica i social.
El 1892, els modernistes volen obrir la cultura, modernitzar-la i transformar la societat a través de l'art i l'acció política. Consideren la Renaixença com un moviment endarrerit i tradicional. Els joves modernistes anaven en contra de la societat i dels seus pares (la burgesia); volien viure una vida espontània i seguir la intuïció en comptes de treballar en l'empresa familiar. Adoptaven una vida bohèmia (lliure i contra la societat) i vivien del que creaven a través de l'art.
Corrents: Regeneracionisme i Esteticisme
- Regeneracionisme: Es basava en l'oposició a la burgesia i les seves idees conservadores, amb la voluntat de canviar la societat a través de l'art.
- Esteticisme: No volia tenir res a veure amb la societat; concebia l'art com un refugi i una religió.
Gèneres de la literatura modernista
- Poesia modernista: Destaca Joan Maragall amb una poesia compromesa amb la societat. També l'Escola Mallorquina, liderada per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, que busca l'harmonia dels models clàssics.
- Narrativa: Se centra en el conflicte entre els idealistes i la societat, sovint amb temàtica rural on la natura té un caràcter tràgic i s'utilitzen símbols.
- Teatre: Es divideix en el vessant regeneracionista, amb crítica social (Santiago Rusiñol), i el simbolista, que busca la creació d'atmosferes rares i emocions en l'espectador a través de la història (Santiago Rusiñol i Adrià Gual).