Evolució de la Literatura Catalana: Modernisme, Noucentisme i Poesia Postguerra

Evolució de la Literatura Catalana

Modernisme

Moviment sorgit a finals del segle XIX i principis del XX. Es caracteritza pel desig de modernitat i una vocació europeista. Presenta una concepció oberta i variable de l'art i la cultura, amb una nova concepció: Art pour l'art.

Autors i Idees Clau

• Joan Maragall: Poeta, teòric i divulgador del moviment. El seu pensament exalta la vida i l'energia, i defensa que la vida s'ha d'expressar sense elaboracions retòriques.

Modernistes Valencians

Renoven vocabulari, forma i temes tractats (intimintat, sentiments, paisatge, ciutat) i utilitzen un llenguatge planer.

• Miquel Durán de València
• Josep Maria Bayarri
• Jacint Maria Mustieles
• Daniel Martínez Ferrando

Noucentisme i Josep Carner

Comença a principis del segle XX com a rebuig de l'estètica modernista, determinista i naturalista. Recrea un món ideal (bellesa, perfecció, serenitat, ordre) i adopta un punt de vista tradicional i conservador que rebutja les influències europees.

Josep Carner (1884-1970)

Conrea la prosa breu. La seva obra més emblemàtica és Els fruits saborosos, on cada poema està dedicat a una fruita que representa una edat de la vida (infantesa, maduresa, etc.). Els personatges tenen noms clàssics.

Poesia dels Anys 20 i 30: Avantguardes

Joan Salvat-Papasseit (Futurisme)

Barcelona, 1894-1924. Poeta més representatiu de les avantguardes. Defensa el primer manifest futurista valencià: Contra els poetes en minúscula. Les primeres obres, com Poemes en ondes hertzianes, estan influïdes pel futurisme.

La Generació del 30

Va voler renovar l'ambient literari valencià i dur a terme iniciatives com la normativització ortogràfica de 1932 i la promoció d'editorials (amb Carles Salvador).

Realismes i Vicent Andrés Estellés (Postguerra)

En la postguerra, el gènere poètic va ser el més conreat.

Evolució Poètica

• Anys 40: Poesia intimista i allunyada de la realitat, que defugia la censura emprant-se en símbols (p. ex., J.V. Foix).
• Anys 60: Es generalitza el realisme i es fa un moviment de defensa de l'ús del valencià amb llenguatge directe (expressions com poesia compromesa, social o com a arma de combat).

Vicent A. Estellés (1924-1993)

Principi renovador de la poesia valenciana contemporània. Evoluciona des del realisme dels anys 60 i apropa el registre col·loquial del llenguatge.

Temes i Estil

Els temes que tracta inclouen: mort, fam, sexe, dolor, vida, situació del país i reivindicació de la llengua. Fa servir la tendresa, l'humor o la ironia en la veu lírica, i un sentit ètic i cívic de denúncia social en els seus versos.

Obres Destacades

• Lletres de canvi
• Llibre de meravelles
• L'ofici de demà
• Manual de conformitats (anys 70)
• Ciutat a cau d'orella
• La nit