Evolució de la Literatura Catalana: Segle XIX, Modernisme i Noucentisme

La Literatura Catalana del Segle XIX

Poesia, Teatre i Narrativa

Durant la primera meitat del segle XIX, la literatura catalana va rebre sobretot la influència del Romanticisme, amb la poesia com a gènere més concret. A la segona meitat del segle, la narrativa va anar guanyant terreny sota la influència del Realisme i el Naturalisme.

El Realisme i el Naturalisme en la Narrativa

El Naturalisme, evolució del Realisme, si el Realisme volia reflectir la realitat, el Naturalisme volia estudiar-la i analitzar-la científicament, amb la idea que només és cert allò que es pot comprovar.

El Teatre: Del Romanticisme als Conflictes Socials

Al teatre va sorgir un teatre culte que recollia els ideals del Romanticisme i que, més endavant, per influència del Realisme, va derivar cap a arguments centrats en conflictes socials.

Autors Destacats del Segle XIX

Sobresurten tres autors que van rebre la influència d'aquests nous corrents:

• Jacint Verdaguer (poesia)
• Narcís Oller (novel·la)
• Àngel Guimerà (teatre)

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Màxima figura de la poesia catalana d'aquest segle. Sobretot és conegut com a poeta de poemes de tipus patriòtic, místic o llegendari, i especialment per dos grans poemes èpics: L'Atlàntida i Canigó.

Àngel Guimerà

Gran renovador del teatre català, amb una obra extensa i de gran qualitat centrada en les grans passions humanes, la contraposició del món rural i urbà, els conflictes socials i la recerca de la justícia. De la quarantena d'obres que va escriure, destaquen les següents:

• Mar i Cel
• Terra Baixa
• La filla del mar

Narcís Oller

Considerat el creador de la novel·la catalana moderna, ja que va introduir el Realisme i el Naturalisme europeus i els va combinar en les seves obres. Oller va publicar entre 1886 i 1906 sis novel·les que el van consolidar com el narrador més important sorgit de la Renaixença:

• La Papallona
• L'Escanyapobres
• Vilaniu
• La febre d'or
• La Bogeria
• Pilar Prim

El Modernisme Català

Orígens i Context

El Modernisme va ser un moviment cultural i artístic sorgit a Catalunya a finals del segle XIX, que va coincidir amb els canvis socials i econòmics que van modernitzar el país després de l'Exposició Universal de 1888. Volia transformar la cultura catalana.

Es dona com a data de referència de l'inici del Modernisme el 1892, any de la primera festa modernista i moment en el qual se'n comencen a difondre les idees a través de la revista L'Avenç. El 1911 es considera la fi del Modernisme, coincidint amb la mort del poeta Joan Maragall, si bé després d'aquesta data molts artistes modernistes van continuar la seva obra amb els mateixos principis estètics.

Etapes del Modernisme

• Del 1892 al 1900: Són els anys més combatius, al voltant de les revistes L'Avenç, Catalonia, Quatre Gats i Pèl & Ploma. En aquest període es va promoure des de la revista L'Avenç una campanya per a la reforma ortogràfica, i el moviment va aconseguir molt ressò gràcies a les Festes Modernistes de Sitges.
• Del 1900 al 1911: El sector més radical, ideològicament proper a l'anarquisme, va quedar arraconat, i el Modernisme va ser acceptat per la burgesia com a producte de consum.

Corrents Ideològics del Modernisme

El Modernisme va ser divers, tot i que dins el moviment van predominar dos corrents:

• Regeneracionisme
• Esteticisme

El Noucentisme Català

Orígens i Context

El Noucentisme va ser un moviment cultural i artístic sorgit a Catalunya a començament del segle XX, que va coincidir en part amb el Modernisme. Va representar l'aliança entre la burgesia i els intel·lectuals.

Etapes del Noucentisme

• 1906-1917: Són els anys més esplendorosos del moviment, influïts pel Glosari d'Eugeni d'Ors, i en els quals es publiquen les obres Els fruits saborosos, Horacianes i La muntanya d'ametistes.
• 1917-1923: Després de la mort d'Enric Prat de la Riba el 1917, el Noucentisme comença a decaure. Un seguit de conflictes sociopolítics conduiran al cop d'estat del general Primo de Rivera el 1923, el mateix any que Eugeni d'Ors decideix abandonar Catalunya.

L'Estètica Noucentista

L'estètica noucentista estava basada en la tradició occidental i en la influència de la cultura clàssica grecollatina. D'Ors pretenia arribar a una Catalunya ideal a partir d'una sèrie de conceptes clau:

• Arbitrarisme
• Imperialisme
• Civilitat
• Classicisme
• Mediterranisme

Josep Carner: El Poeta del Noucentisme

Josep Carner va ser el poeta més destacat del Noucentisme i un dels millors poetes catalans del segle XX. A més de dues obres de sonets, va publicar la seva obra més noucentista, Els fruits saborosos.

Amb els anys, Carner va evolucionar cap a una poesia més subjectiva en llibres com La paraula en el vent i Auques i ventalls. Amb La inútil ofrena, va abandonar l'estètica noucentista i va dedicar-se a una poesia de caire simbolista.