Evolució de la Literatura Catalana: Segle XIX i XX
Primera Part: La Renaixença
1. La Renaixença és un moviment cultural i polític que es produeix al llarg del segle XIX a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i que pretén evitar la desaparició dels trets culturals i d’identitat pròpia.
- Àngel Guimerà: (Terra baixa)
- Bonaventura Carles Aribau: (Oda a la pàtria)
Anàlisi de l'obra Terra baixa
2. Terra baixa és la història d'en Manelic, un home senzill i primitiu, que és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l'amor d'en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià.
El Modernisme: Llibertat i Modernitat
3. El Modernisme (1892-1911) és un moviment artístic amb unes característiques contrastades amb les del segle anterior (realisme). El Modernisme busca una llibertat creativa, espontaneïtat i un nou estil més "modern" i nou. Els autors més importants van ser:
- Santiago Rusiñol: (El pati blau)
- Joan Maragall: (Poesies)
- Víctor Català: (Solitud)
Context Social i l'Artista Modernista
4. El Modernisme s'explica, en part, per la situació de canvi de la societat catalana de l'últim quart del segle XIX. La industrialització havia generat una burgesia econòmicament forta i ideològicament conservadora. Alguns membres d'aquesta classe social, fills de la generació anterior, s'inclinaren cap als oficis artístics i literaris, com una manifestació més de la modernització que els impulsava i oposant-se a la voluntat paterna. La tria de l'art com un ofici comportà presentar-lo com una activitat digna i fruit d'una vocació: es contraposava el materialisme burgès amb l'idealisme de l'artista, que concebia l'art com una necessitat íntima, sense pensar en la compensació econòmica. Per tant, el Modernisme proposà una nova relació entre l'artista i la societat.
Joan Maragall: Símbol del Modernisme
5. Joan Maragall (1860-1911) va ser l’artista més reconegut i símbol del Modernisme. La seva mort marca la fi d’aquesta etapa. Maragall, a part d’haver estat un periodista conegut pels seus articles, escrivia literatura. El seu estil era sincer, senzill i espontani. Consistia a plasmar sobre el paper el punt de la crítica sensible (Poesies, primer recull de poemes que va publicar, 1895).