Evolució de les Migracions a Espanya: Internes i Exteriors (Segles XIX-XX)
Evolució de les Migracions a Espanya
Migracions Interiors
Finals del Segle XIX i Primers Moviments
Les primeres indústries necessitaven mà d'obra.
Postguerra Mundial i Creixement Urbà
- A partir de la Primera Guerra Mundial, la població va emigrar cap a les capitals de província i, posteriorment, a les grans ciutats com Madrid i Barcelona.
Èxode Rural del Segle XX
Als anys quaranta del segle XX es va produir un altre èxode rural: pagesos cap a les grans ciutats a causa dels problemes que comportava sortir a l'exterior en plena guerra mundial.
Destinacions i Màxim Impacte
Barcelona i Madrid van ser les principals destinacions, amb procedents de Castella, Múrcia, Galícia, Extremadura i Andalusia.
Els saldos migratoris més elevats es van registrar en el decenni 1961-1970, quan la producció industrial va assolir xifres considerables i la possibilitat de trobar feina era alta.
Crisi i Reversió
La crisi econòmica dels anys 70 va aturar el flux d'emigrants. La distribució de la població va ser molt desigual, i Espanya interior va ser la més afectada.
En els últims anys, les comunitats que anteriorment havien estat les principals destinacions de les migracions internes, han presentat un balanç negatiu. Molts dels emigrants van tornar a les seves províncies d'origen.
Les zones d'origen de molts emigrants s'han convertit en el mateix decenni en receptores d'immigrants procedents de l'estranger.
Les Migracions Exteriors
La manca de recursos i el creixement accelerat de la població espanyola van afavorir l'emigració.
Destinacions Històriques
Algeria
Segona meitat del segle XIX. Es va preferir per la rapidesa, el preu del viatge i la possibilitat de retornar. Molts van tornar a Espanya després de conèixer el paisatge agrícola mediterrani.
Amèrica Llatina
Destinacions principals: Argentina, Brasil, Cuba, Mèxic i Uruguai. Els emigrants eren majoritàriament canaris, gallecs i asturians. Se'ls oferia facilitats per establir-se i trobar feina; fins i tot alguns governs es feien càrrec de les despeses dels viatges. Eren majoritàriament homes.
El 1907 es va frenar amb la Llei d'Emigració.
Migracions del Segle XX: Factors Econòmics i Polítics
França
Nova destinació per la proximitat i les possibilitats que oferia per trobar feina. Hi van anar nombrosos llevantins.
Exili i Emigració Postguerra
La dictadura franquista, a partir del 1939, va obligar moltes persones a marxar a l'exili, principalment a Amèrica del Sud i França.
Anys 60: El Boom Europeu
Als anys 60, més d'un milió d'espanyols van emigrar als països europeus com ara França, Suïssa i Alemanya. Provenien principalment d'Andalusia, Galícia, València, Extremadura i Castella.
Això va provocar un augment de la liquiditat, ja que els emigrants enviaven diners a les famílies.
Retorn
Després de la crisi econòmica, els emigrants espanyols van tornar.