Història4,53 KB
Evolució militar de la Guerra Civil
Juliol - Novembre de 1936 (mapa pàgina 338)
- Èxit inicial dels rebels a la *Meseta Nord*, els arxipèlags, Galícia i sud d’Andalusia. Fracàs a la resta del país.
- En els primers mesos, avanç de les tropes de Franco per Andalusia occidental. Presa de Badajoz. Unificació de les zones rebels.
- Atac a Madrid per forçar el final de la guerra. El govern republicà es trasllada a València. Resistència popular (“¡No pasarán!”).
Desembre 1936 - Març 1937
- Intent rebel d’aïllar Madrid de València, amb participació del *Corpo di Truppe Volontarie* de la Itàlia feixista.
- Èxit militar del recent creat Exèrcit Popular a les batalles del Jarama i Guadalajara. Importància de les Brigades Internacionals.
Abril - Octubre de 1937
- Ofensiva rebel per ocupar el nord, aïllat de la resta de les zones fidels a la República.
- Fracàs de les ofensives de distracció republicanes a Brunete i Belchite (cercaven minvar la pressió rebel sobre el nord).
- Ocupació del País Basc, Cantàbria i Astúries per part dels rebels, amb un gran pes de la Legió Cóndor alemanya.
Novembre 1937 - Juny 1938
- Ofensiva republicana sobre Terol; aconsegueix recuperar momentàniament el control sobre la ciutat.
- Contraofensiva rebel que trenca el front republicà i aconsegueix arribar a la costa del Mediterrani.
- El territori republicà queda dividit: Catalunya aïllada de la resta de zones sota control de la República.
Juliol 1938 - Febrer 1939
- Es planteja la batalla de l’Ebre com a darrera oportunitat republicana per recuperar territoris.
- Ofensiva rebel sobre les zones controlades pels rebels, no té èxit i els rebels avancen per la costa cap a Barcelona.
- Ofensiva rebel sobre Catalunya: Barcelona cau el 26 de gener i s’ocupa tot el territori a mitjan febrer.
Febrer - Abril de 1939
- A Madrid, el coronel Casado es revolta contra el govern republicà per negociar la pau.
- Lluita armada a Madrid: derrota dels comunistes i rendició sense condicions de la capital.
- Ocupació de la resta de territoris (La Manxa, València, zona sud-est) i final formal de la guerra el primer d’abril de 1939.
Evolució del bàndol republicà durant la guerra
Enfonsament de l’estat republicà
- Casares Quiroga i el seu successor, Martínez Barrio, dimiteixen en dos dies.
- Giral forma nou govern; dissol l'exèrcit i arma les milícies de partits i sindicats.
- L’estat perd el control de la situació en favor de juntes i comitès obrers.
- Els dubtes del govern donen ales a la revolució social i política en molts llocs.
- Al setembre de 1936 es crida a formar un govern unitari a Largo Caballero.
Intent de revolució social
- Obrers i pagesos que sufocaren la revolta impulsen canvis socials profunds.
- Es fan col·lectivitzacions de terres i fàbriques que posteriorment es legalitzen.
- Eclesiàstics i polítics de dretes són durament reprimits; molts són assassinats.
- Els casos més greus foren els de la Model de BCN i el de Paracuellos a Madrid.
- Els autors d’aquesta repressió foren anarquistes i comunistes.
Govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)
- La ineficàcia de les milícies imposa la formació d’un govern unitari.
- Integra al govern republicans, socialistes, comunistes i anarquistes.
- Es decreta la formació de l’exèrcit popular com a fusió de totes les milícies.
- Problemes amb sectors comunistes i anarquistes que volen fer la revolució.
- Fets de maig de 1937
- Enfrontament a Catalunya dels comunistes contra anarquistes i el POUM.
- Lluita armada: s’imposen els comunistes i les forces del govern.
- Crisi de govern per la pretensió comunista d’eliminar el POUM.
El govern Negrín (maig 1937 - març 1939)
- Després de la dimissió de Largo C., assumeix el poder Juan Negrín.
- Es reforça l’aspecte militar per intentar revertir la situació.
- S’ofereix una pau negociada en base a un programa de 13 punts (rebutjat), que després es redueix a 3 punts.
- Es confia en que la imminent guerra europea afavorirà la República.
