Evolució de la població espanyola i la seva estructura demogràfica
LA POBLACIÓ ESPANYOLA
L’estudi de la població:
- La geografia de la població estudia els fenòmens demogràfics i els relaciona amb els llocs on es produeixen. Aquesta ciència s’ocupa de la distribució, la composició, la migració i el creixement de les poblacions humanes.
- Indicadors demogràfics
- Fonts d’informació demogràfica: cens (és el recompte de la població d’un país en un determinat moment que ens aporta informació), padró municipal (és un registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi) i el registre civil (comptabilitza naixements, defuncions i matrimonis. INE fa estadístiques)
- Projeccions demogràfiques o simulacions estadístiques (és l’estudi de la població del futur)
L’evolució
FASE I:
Estabilitat demogràfica
- Altes taxes de natalitat (5 fills per dona) i mortalitat (per culpa de les epidèmies, males collites, etc.) – esperança de vida 35 anys, a causa de la mala higiene, escassetat de recursos mèdics, etc.
FASE II:
Creixement demogràfic – notable creixement demogràfic (gràcies a la medicina i higiene)
- Alta natalitat i davallada mortalitat (millores d’alimentació i de la higiene)
FASE III:
Ajust demogràfic
- Baixes taxes de natalitat i de mortalitat
FASE IV:
Nou règim demogràfic
- Taxes de natalitat i de mortalitat molt baixes
- Augment de l’esperança de vida (gràcies a la medicina)
- Envelliment de la població (83 anys)
L’estructura demogràfica
Composició de la població per edats (ancians, joves, adults) i sexe.
LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
Tipus:
- EXPANSIVA: població jove (població adulta i anciana amb menys nombres)
- ESTABLE: correspon a una població adulta majoritàriament
- CONTRACTIVA: població envellida (adulta i anciana nombrosa)
Piràmide de població a Espanya de tipus contractiva (econòmicament desenvolupats)
Baixa natalitat, molta població adulta i envelliment progressiu (és positiu ja que això vol dir que tenen millor qualitat de vida)