Evolució política i guerres carlines (segle XIX)
Evolució política
Antic Règim
Antic Règim: Regnava un rei absolutista (monarquia absoluta).
El monarca era d’origen diví i tenia tot el poder: era el cap de l’exèrcit, del govern, feia les lleis… Les corts eren simplement consultives però no tenien cap poder.
Estat liberal
Estat liberal: Es basava en una monarquia parlamentària i constitucional (tenia una constitució) que defensava la sobirania nacional i la igualtat de drets.
Hi havia divisió de poders: Executiu (executa les lleis, entre el govern i el rei), Legislatiu (elabora les lleis) i Judicial (poder independent format per jutges i tribunals). També es defensava el dret al sufragi.
Procés de canvi i conflictes
El procés de canvi d’un règim absolutista a un règim liberal va ser lent i molt conflictivuós a causa de:
- Les guerres carlines.
- Intromissió contínua de l’exèrcit en la vida política (cop d’estat).
- Canvis polítics i constitucionals continus.
Constitució i sobirania nacional
Constitució: Llei fonamental a partir de la qual s’elaboren les altres lleis. Estableix les normes bàsiques que han de regular el funcionament de l’estat.
Sobirania nacional: La legitimitat del poder procedeix del conjunt de la nació, és a dir, dels ciutadans que s’expressen mitjançant el sufragi.
Sufragi censatari
Sufragi censatari: Sistema electoral que només permet votar ciutadans que compleixen uns determinats requisits, ja siguin econòmics, de nivell d’instrucció o de posició social.
Les guerres carlines
Causes i episodis
Ferran VII va morir l’any 1833 sense descendència masculina (tenia una filla, Isabel, de 3 anys). Abans de morir va proclamar la Pragmàtica Sanció, que abolia la llei sàlica (llei que prohibia regnar a les dones). El seu germà, Carles Maria Isidre, no va voler acceptar el canvi de llei i es va proclamar hereu legítim, cosa que va derivar en una guerra civil dinàstica i ideològica amb diversos episodis (1833-1876).
Carlins i isabelins
D’una banda, els carlins defensaven l’absolutisme més intransigent i el retorn a la tradició. Dominaven les zones rurals de Catalunya, Navarra, País Basc i el Maestrat. Defensaven els furs (estatuts que documentaven els privilegis i usos amb què es regia la comunitat) i tenien el suport de l’Església i dels pagesos.
Per altra banda, els isabelins tenien el suport dels liberals i defensaven un estat centralista.