Evolució política a la zona republicana (1936-1939)
Evolució política a la zona republicana
En els primers mesos, el procés revolucionari crea juntes, comitès i milícies, cosa que significa la creació d'una xarxa de poder popular que suplanta el govern, provocant l'aparició del Comitè Central de Milícies Antifeixistes a Catalunya. Això debilita el poder militar i crea un cert desordre i repressió. Es genera una violència contra propietaris catòlics i conservadors, provocant un fort anticlericalisme on mor molta gent. Això inicia una revolució econòmica basada en l'ocupació i repartiment de terres i la confiscació d'indústries.
El govern de Largo Caballero i la unitat
Al setembre del 1936 s'imposa la unitat de les forces antifeixistes. El govern de coalició presidit per Largo Caballero crea consells provincials i municipals, i el govern es trasllada a València. Es reorganitza un Estat Major de l'Exèrcit amb la unificació de les milícies, creant l'Exèrcit Popular. A Catalunya, el govern d'unitat presidit per Tarradellas dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes.
L'economia col·lectivitzada
Finalment, s'acaba consolidant una economia on es col·lectivitzen les terres i indústries, basada en col·lectivitzar i autogestionar unes 20.000 empreses. A Catalunya es fa un pla de transformació socialista del país, s'aprova el Decret de Col·lectivitzacions i els sindicats i obrers passen a controlar les empreses.
Conflictes interns i els Fets de Maig
Existeixen dues oposicions a la República:
- Els comunistes, republicans i regionalistes: volen guanyar la guerra i posposar la revolució, defensant la unificació i la centralització.
- La CNT-FAI i el POUM: volen fer la guerra i dur a terme la revolució simultàniament.
Això porta als Fets de Maig del 37 a Catalunya, on els dos bàndols esclaten en una baralla pel control de l'edifici de Telefònica de la plaça de Catalunya. Els Fets de Maig són una lluita entre el POUM i la CNT-FAI contra les forces de la Generalitat (ERC), socialistes i el PSUC, que és el bàndol guanyador. Com a conseqüència, hi ha un declivi polític i social, la dissolució del POUM i repressió contra els seus militants, un protagonisme creixent del PCE-PSUC i una disminució del poder de la Generalitat.
El govern de Negrín i la resistència
A partir del 37, la guerra comença a finalitzar. Hi ha un nou Estat republicà i un nou govern amb centralització política i militar. El cap és Juan Negrín, un socialista, i el govern es trasllada a Barcelona el novembre del 37, tot això després dels Fets de Maig. El govern té un control comunista, aposta per la nacionalització de l'economia i la paralització de les col·lectivitzacions, amb una política de resistència a ultrança (els 13 punts de Negrín). Però el març del 39, el coronel Casado dóna un cop d'estat.