Evolució de la Producció Agrícola i Creixement Urbà a Europa
A partir del segle XII, la producció agrícola va créixer a Europa; va augmentar la superfície cultivada, i algunes zones van implantar la rotació triennal. Tècniques agrícoles: l'arada romana es va substituir per l'arada de ala, que llaurava el terreny amb més profunditat gràcies a una peça que alçava i airejava la terra alhora. Per influència islàmica, a les regions mediterrànies es va estendre el regadiu, que permeté superar les males collites en anys de sequera, i es van introduir nous cultius. Es van difondre els molins, moguts pel vent o per l'aigua, capaços de fer el treball de quaranta persones i així mà d'obra per a les feines del camp.
El creixement de la població va augmentar les necessitats de productes i va provocar l'aparició de més artesans. Rutes marítimes: la ruta del Mediterrani unia les ciutats espanyoles i italianes amb els ports musulmans i bizantins. La ruta de l'Atlàntic i del Bàltic comunicava els ports portuguesos i del Cantàbric amb les ciutats flamencs de Bruges i Anvers, les alemanyes d'Hamburg i Lübeck, i les russes.
El creixement de les ciutats: l'excedent de mà d'obra va fer que molts camperols se'n anessin a les ciutats buscant treball. Escapar de la servitud del senyor feudal; tot el que passava un any en una ciutat perdia la condició de serf. A més, els mercaders s'instal·lavien a les ciutats per buscar la protecció que oferien les seves muralles.
La societat urbana: l'hàbitat de les ciutats s'anomenava burges. De primer, el terme va designar els habitants del burg o barri en què vivien els comerciants i els artesans.
Diferències: l'elit estava formada pels mercaders i artesans principals, famílies molt riques, que controlaven el govern de la ciutat; l'alt clerat urbà també formava part d'aquest grup.
La majoria de la població eren artesans i botiguers modestos, persones dedicades al servei domèstic, frares i sacerdots, estudiants, escriptors...
Per davall hi havia els pobres i els marginats, que no tenien treball i demanaven almoina o fins i tot delinqueixen per sobreviure.
El fur: les ciutats es van convertir en el cor de la vida religiosa, política i econòmica de les comarques en què s'enplaçaven. Moltes ciutats estaven sotmeses a la jurisdicció del senyor al feu del qual es trobaven, que podia ser el mateix rei o un senyor laic o eclesiàstic. Els burgesos van lluitar per tenir el dret de governar-se a si mateixos. Quan una ciutat ho aconseguia, el rei els concedia un fur, que era un document en què s'estipulaven els drets i privilegis i la forma en què havien de governar-se.