Evolució social a Espanya: Del món rural a la societat urbana

1. Els canvis socials

1.1. El món rural

La lentitud del procés industrialitzador va fer que el món rural tingués una presència important en la vida econòmica i social.

Els grans propietaris rurals

Podem distingir dos grups:

• L'antiga oligarquia: No va desaparèixer amb el procés industrialitzador; va ampliar el seu patrimoni amb la compra de terres (La Manxa, Andalusia i Extremadura).
• La nova burgesia agrària: Propietària d'empreses i negocis, adquireix patrimonis rurals (Castella i Lleó, Catalunya, Aragó, País Valencià).

Els pagesos

El seu nombre va disminuir molt. Dins del grup hi havia els propietaris (mitjans i petits), arrendataris i jornalers. La situació dels pagesos depenia de les formes de propietat:

• A Galícia eren freqüents els subarrendaments de les propietats.
• A Extremadura i Andalusia, el latifundisme comportava una presència massiva de jornalers en condicions precàries.
• A Catalunya gaudien de propietat mitjana i es va produir la creació de cooperatives agràries (amb l'objectiu de promoure l'associacionisme dels pagesos per facilitar l'emmagatzematge en cellers, etc.).

1.2. La societat urbana

L'èxode rural i el creixement de les ciutats van augmentar el pes i la influència de les classes urbanes que, amb el seu valor, van significar la societat de masses. A les ciutats, l'estratificació social es dividia en barris (pràctiques d'oci, activitats culturals, lúdiques...).

A Espanya, la burgesia industrial era escassa i es va consolidar una burgesia financera vinculada a les classes altes; molts burgesos enriquits a causa de la Gran Guerra es van fusionar amb la vella aristocràcia de sang. El desenvolupament comercial i financer va fer aparèixer les classes mitjanes (funcionaris, obrers de coll blanc, metges...), un grup heterogeni i fragmentat. A Catalunya, les classes mitjanes van anar augmentant.

Els obrers industrials, capes populars urbanes, van augmentar notablement i es van concentrar a Catalunya, el País Basc, Astúries i Madrid. Les seves condicions de vida eren millors que les dels jornalers agrícoles, però patien llargues jornades, sous pobres i habitatges horribles. L'atur i l'augment de preus van provocar revoltes obreres i conflictes socials.