Evolució Territorial i Política d'Espanya: Segle XIX al Segle XXI

Edat Contemporània: Segle XIX

El Segle XIX marca una nova divisió provincial que coincideix amb l’actual, signada per Javier de Burgos sota la regència de Maria Cristina. Les províncies s'organitzen en 49 unitats.

El 1927, el nombre de províncies ascendeix a 50 en dividir-se les seves províncies amb les Canàries. El País Basc i Navarra perden part de les seves peculiaritats institucionals com a represàlia per la seva participació en les Guerres Carlines. A més, sorgeixen sentiments regionalistes i nacionalistes. Durant la Segona República, s'estableix un nou model.

El Franquisme i l'Aïllament Internacional

El Franquisme, implantat per l'Estat Unitari, aboleix els estatuts basc i català, reprimeix el nacionalisme i impulsa la centralització basada en la província.

Espanya durant el Franquisme

1. Aïllament i Reconeixement Internacional

• 1945-1950: El país no democràtic suposa l'exclusió de l'ONU, amb autarquia i intervencionisme estatal. (Aïllament)
• 1951-1958: Guerra Freda i política de blocs. Espanya signa acords amb els EUA, un concordat amb la Santa Seu i entra a l'ONU, l'FMI i el Banc Mundial. (Reconeixement)

2. Liberalització Econòmica i Negociacions amb la CEE

• Pla d'Estabilització (1959): Govern format per tecnòcrates, amb dirigisme estatal i inversions estrangeres.
• Febrer de 1962: Demanda formal d'associació a la CEE per arribar, en el seu moment, a la plena integració. El Parlament Europeu la rebutja al·legant que els països no democràtics no poden aspirar a la integració.
• 1964: Nova demanda del govern espanyol. El Consell Europeu inicia les negociacions.
• 1970: Resultat de les negociacions, es signa un Acord Comercial pel qual es facilitaven els intercanvis entre Espanya i la CEE.

Mort de Franco (1975) i Integració a la CEE

S'inicia un procés de transició política d'una dictadura cap a la democràcia, amb un període preautonòmic on s'elaboren la Constitució i la formació de l'Estat de les Autonomies, que culmina amb l'aprovació de la Constitució de 1978.

Primer Govern Democràtic i Adhesió a la CEE

• 1977: Nova demanda a la CEE per a la plena integració, que és acceptada.
• Les negociacions comencen el 1979.
• Espanya signa el Tractat i l'Acta d'Adhesió a la CEE.
• Entrada a la CEE el 1986.

Formació de l'Estat Autonòmic

Definició: Arranca amb la Constitució de 1978, que estableix la unitat indissoluble de la nació espanyola i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren. L'autonomia és el reconeixement del dret a l'autogovern, a la direcció dels propis assumptes, que desemboca en una descentralització.

Condicions i Accés a l'Autonomia

• Condicions per formar un estat autonòmic: Províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals o econòmiques comunes, territoris insulars i províncies amb entitat regional històrica.
• Accés a l'autonomia: La Constitució va establir diverses vies.

Organització de l'Estat Autonòmic

• Estatut d'autonomia: Cada CCAA es regeix pel seu estatut d'autonomia, aprovat per les Corts, amb la denominació de la CCAA.
• Competències de les CCAA: Assumeixen competències en diverses matèries establertes per la Constitució de forma exclusiva, certes competències no transferibles i competències compartides.
• Institucions de la Comunitat Autònoma: Amb una assemblea legislativa que elabora la legislació en matèries de competència autònoma, aprova el pressupost i controla l'executiu. A més, un Consell de Govern amb poder executiu, un President i Consellers de la Comunitat, i un tribunal de justícia amb sentències que s'han de recórrer al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional.
• Finançament de les CCAA: Amb ingressos propis, tributs cedits per l'Estat (règim comú) o amb ingressos tributaris recaptats per la pròpia administració fiscal (règim foral).
• Subdivisions administratives de les CCAA:
  • Municipis: Entitats bàsiques de l'organització territorial d'Espanya que es formen amb un nucli o més de població.
  • Províncies: Entitats territorials que estableix l'Estat i agrupen diversos municipis; regides per la Diputació amb un delegat del govern encarregat de l'administració de l'Estat i que s'ha de coordinar.