Evolució, Univers i Salut: Guia Científica Essencial

L'Univers i la seva evolució

L'Univers està format per aproximadament un 5% de matèria ordinària, un 23% de matèria fosca i un 72% d'energia fosca.

Segons la teoria del Big Bang, fa aproximadament 13.700 milions d'anys tota la matèria estava concentrada en un punt. Després de la inflació i la gran explosió, l'Univers va començar a expandir-se.

Durant els primers instants va tenir lloc la síntesi primordial de l'hidrogen i l'heli. Després es van formar els primers àtoms d'hidrogen i heli, i la radiació còsmica va impregnar l'Univers.

Al cap de 200 milions d'anys van començar a formar-se les primeres galàxies, en les quals els estels van generar elements més pesats, com l'oxigen i el carboni. Quan aquests estels van morir com a supernoves, van escampar aquests elements per tot l'Univers.

Formació i vida de les estrelles

Les estrelles es formen a partir del medi interestel·lar, format per gasos i pols. Un estel com el Sol passa per les fases de gegant vermella i nebulosa planetària, fins a convertir-se en una nana blanca.

Els estels massius acaben com a supernoves, i poden deixar com a resta estels de neutrons o forats negres. Les condicions d'aquestes explosions són les que permeten la formació d'elements pesats com el C, O, Ca i Fe.

El Sol té capes diferenciades: la superfície (fotosfera), la corona i el nucli, on es registren temperatures d'uns 15 milions de graus centígrads.

El Sistema Solar

El Sistema Solar està format per una estrella central (el Sol) i diversos cossos: els planetes interiors o terrestres (4: Mercuri, Venus, Terra i Mart), els planetes exteriors o gegants (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), els planetes nans (Ceres, Plutó i Eris), els satel·lits que giren al voltant dels planetes, i els cossos menors, com els asteroides i els cometes.

Teories sobre l'origen de les espècies

Fixisme

El fixisme, defensat per George Cuvier fins al segle XIX, sostenia que tots els éssers vius són tal com són actualment. Aquesta visió era antropocèntrica i creia que la Terra tenia uns 6.000 anys.

Lamarckisme

Al segle XIX, Lamarck va proposar que els organismes canvien en resposta a les condicions ambientals i que els caràcters adquirits es transmetrien a la descendència.

Teoria de Darwin

Darwin va proposar que neixen més individus dels que poden sobreviure. Entre els individus d'una espècie hi ha variacions heretables, i es produeix la selecció natural, de manera que la població canvia gradualment.

Teoria sintètica de l'evolució

• La unitat evolutiva no és l'individu, sinó la població.
• L'origen de la variabilitat es troba en les mutacions (canvis en l'ADN).
• L'aïllament geogràfic fa que dues poblacions segueixin una evolució independent fins a convertir-se en espècies diferents.

Les dades que avalen l'evolució són el registre fòssil, l'anatomia comparada, el desenvolupament embrionari i la biologia molecular.

Malalties emergents i reemergents

Les malalties emergents (com l'ebola o la sida) són aquelles noves o que apareixen en una àrea on abans no existien. Les malalties reemergents (com el còlera, la tuberculosi, el dengue o la malària) són aquelles que tornen a aparèixer després d'haver estat controlades.

Teoria microbiana

La teoria microbiana estableix que moltes malalties són produïdes per microorganismes i, a l'inrevés, que determinats microorganismes poden causar malalties. Els principals agents infecciosos són:

• Virus: parasiten les cèl·lules.
• Bacteris: organismes unicel·lulars procariotes.
• Protozous i fongs: alguns són paràsits, com el responsable de la malària.

Immunitat

El sistema immunitari és el que permet enfrontar-se a les infeccions. La immunitat natural s'adquireix en patir la malaltia, sovint d'una sola vegada durant la vida. La immunitat artificial s'obté mitjançant vacunes, que contenen patògens que no poden provocar la infecció. Els anticossos i els limfòcits T són les cèl·lules i molècules encarregades de la defensa.

La resistència als medicaments es produeix per mutacions o per intercanvi de gens entre microorganismes.

Factors de risc de la malaltia cardiovascular

Els principals factors de risc són:

• Colesterol alt, que afavoreix la formació de coàguls.
• Hipertensió arterial.
• Edat avançada i sexe masculí.
• Diabetis, que danya les artèries.
• Tabaquisme.
• Sedentarisme, obesitat i estrès, que actuen de manera indirecta, sobretot pujant la tensió i el colesterol.

Diagnòstic

Per diagnosticar aquestes malalties es fan servir l'electrocardiograma i la mesura de la pressió arterial. Es considera hipertensió quan la màxima (sistòlica) és igual o superior a 140 mmHg o la mínima (diastòlica) és igual o superior a 90 mmHg. També es realitzen anàlisis de sang.

Prevenció

Una dieta equilibrada i mediterrània, rica en oli d'oliva, és una de les millors maneres de prevenir les malalties cardiovasculars.