Excreció i Sistema Endocrí: Funcions, Òrgans i Trastorns Principals
Excreció: és el procés pel qual l'organisme elimina les substàncies inútils o que poden ser tòxiques. Es produeix principalment a través del sudor, la femta, l'orina i l'aire exhalat.
Aparell excretor: és el conjunt d'òrgans que mantenen l'homeòstasi i eliminen les substàncies tòxiques mitjançant l'orina.
Ronyons: són dos òrgans en forma d'mongeta situats a la cara posterior de l'abdomen, a banda i banda de la columna vertebral. Cada ronyó presenta tres zones: l'escorça renal (la part més externa i pàl·lida), la medul·la renal (la part més interna i fosca) i la pelvis renal (el sistema de drenatge).
Urèters: són dos tubs que condueixen l'orina des de cada ronyó fins a la bufeta.
Bufeta urinària: és una bossa que magatzema l'orina fins al moment de l'evacuació. Està situada a la part inferior de l'abdomen. Quan es buida, el múscul llis de la bufeta s'afluixa i l'esfínter uretral intern s'obre.
Uretra: és un tub curt que surt de la base inferior de la bufeta i es comunica amb l'exterior. Al començament hi ha l'esfínter uretral extern i al final, l'orifici de sortida o meat urinari.
Formació de l'orina: es forma a l'nefrona, unes canonades llargues i enrotllades per una xarxa de capil·lars que intercanvien aigua i soluts entre el plasma i l'orina:
- Filtració del plasma sanguini: al corpuscle, es filtren aproximadament 180 L de plasma al dia.
- Reabsorció d'aigua i molècules petites: el túbul renal, envoltat de vasos sanguinis, reabsorbeix molt del filtrat i segrega altres substàncies, perquè la concentració de la sang romangui a la circulació i sigui l'adequada. El líquid resultant és l'orina.
- Excreció: l'hormona antidiürètica (ADH) concentra l'orina; la diabetis insípida n'és un trastorn. L'aldosterona estimula la reabsorció de sodi i aigua.
Expulsió de l'orina: l'orina passa pels urèters i es diposita a la bufeta. Si l'esfínter extern voluntari no es manté adequadament contret, i si el mateix esfínter continua relaxat, la bufeta es contreu per empènyer la pipí i es produeix la micció.
Variacions del color de l'orina:
- Fosca, escassa i d'olor intensa: orina concentrada. Beure poca aigua o tenir una dieta poc fibrosa poden ser-ne la causa.
- Pàl·lida, abundant i d'olor feble: orina diluïda, freqüent en excés de líquids o diabetis mellitus.
- Torbolina, molt matèria orgànica: infecció urinària o càlculs.
- Tronja intensa: consum de substàncies com la sulfamida.
- Vermella com la sang (hematúria) o fosca (coluria).
Sistema endocrí: format per diverses glàndules que alliberen hormones necessàries per regular les activitats dels diferents òrgans.
Hormones: molècules que circulen per la sang fins arribar a l'organisme o a òrgans on actuen mitjançant receptors sobre les cèl·lules diana.
Síndrome de Cushing (glàndules suprarenals): excés de cortisol que provoca acumulació de greix a la cara i al tronc, hiperglucèmia, retenció de líquids i retard del creixement en els nens. Pot aparèixer en utilitzar fàrmacs derivats del cortisol en dosis excessives o durant molt de temps.
Hipertiroïdisme: hiperactivitat de la glàndula, que segrega una gran quantitat d'hormona tiroïdal. La persona afectada té taquicàrdia, palpitacions, augment de la pressió arterial, augment de la gana i tendència a perdre pes.
Hipotiroïdisme: disminució de l'hormona tiroïdal. La persona afectada presenta astènia, somnolència, lentitud de pensament, pell seca, freda i aspra, anorèxia i augment de pes. Cal menjar peix sovint i incloure sal iodada per evitar la falta d'iode.