L'Expansió Colonial al Segle XIX: Causes, Imperis i Conseqüències

LA CONQUESTA

Al segle XIX, les nacions industrialitzades tenien al seu abast tots els mitjans tècnics i econòmics per tal d'imposar el seu domini polític i militar arreu del món (vaixells de vapor cuirassats, armes lleugeres, canons, telègrafs, ferrocarrils...)

Per tant, no és estrany que l'expansió colonial fos tan ràpida, sobretot si considerem que sovint s'enfrontaven a pobles sense Estat (o si més no amb estructures polítiques molt poc desenvolupades), sense una economia avançada i sense exèrcits moderns.

Un cop conquerit el territori, els indígenes eren allistats en l'exèrcit i la policia colonial, sota comandament blanc, de manera que l'ordre establert pels ocupants era garantit amb l'ajut dels mateixos ocupats. Qualsevol intent de revolta era reprimit amb duresa.

LA JUSTIFICACIÓ IDEOLÒGICA

Tot i que l'imperialisme era una situació injusta imposada per la força, les potències van mirar de justificar-lo amb diversos arguments.

• La necessitat de difondre la civilització (el progrés científic i tècnic, l'educació, l'atenció sanitària...) entre els pobles que creien “endarrerits”.
• L'obligació moral dels europeus d'estendre la fe cristiana als pobles que la desconeixen.
• La voluntat de garantir l'ordre i la pau en els territoris conquerits, tot apaivagant les lluites tribals.

Aquests pretextos, en realitat, amagaven una forta actitud racista, perquè es considerava que l'home blanc era superior a les altres ètnies. Només alguns intel·lectuals i líders socialistes o sindicalistes van denunciar l'explotació brutal i inhumana de les colònies.

ELS IMPERIS COLONIALS. L'IMPERI BRITÀNIC

L'imperi de la Gran Bretanya era el més ric i extens del món. A l'Àsia, posseïa l'Índia, Ceilan, Birmània, Singapur i Hong Kong. A Amèrica i Oceania, abastava Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, que eren colònies amb una presència majoritària d'europeus. L'Àfrica anglesa constituïa un territori gairebé continu des d'Egipte fins a Sud-àfrica, passant pel Sudan, Kenya, Uganda i les dues Rhodèsies. A més, en formaven part Gàmbia, Sierra Leone i Nigèria, a l'oest.

L'IMPERI FRANCÈS

L'imperi francès estava format per territoris a l'Àfrica, Indoxina i Amèrica, i algunes illes de l'Índic, el Pacífic i el Carib.

A l'Àfrica els francesos dominaven bona part de la franja costanera mediterrània, la immensa Àfrica Occidental i Equatorial, Djibuti i l'illa de Madagascar.

IMPERIS ALEMANYS I ITALIANS

Els alemanys i els italians van ser dels darrers a entrar a la cursa colonial. Els alemanys s'empararen d'alguns territoris de l'Àfrica i el Pacífic. A l'Àfrica es van instal·lar a l'Àfrica Oriental, a Camerun i Togo i a l'Àfrica Sud-occidental.

Els italians van conquerir Eritrea i part de Somàlia, però van fracassar en l'intent de penetrar a Etiòpia.

ALTRES POTÈNCIES MENORS

Altres països europeus van participar en la cursa colonial:

• Espanya controlà una part de Marroc i una part de Guinea.
• Portugal dominà Angola i Moçambic, que es van afegir als enclavaments que tenia a l'Índia i la Xina des de l'època moderna.
• Els Països Baixos van implantar el seu domini a l'arxipèlag d'Indonèsia, Leopold II. Més tard, el territori va passar a mans de l'Estat belga.
• Rússia va avançar cap a l'est a través de Sibèria, fins a arribar a les fronteres xineses, i cap al sud, fins a Samarcanda, Bukhara i Taixkent.

LES POTÈNCIES EMERGENTS

A la darreria del segle XIX, dues noves potències emergents, el Japó i els Estats Units, van sumar-se a la cursa colonial:

• El Japó, immers en un procés de ràpida modernització industrial d'ençà de la dècada de 1860, s'expandí cap a l'Àsia i entrà en conflicte amb Rússia i la Xina. Va ocupar Manxúria, les illes Kurils, Corea i Formosa (Taiwan).
• Els Estats Units van concloure l'expansió cap a l'oest del territori nord-americà en lluita amb les tribus índies, fins a l'oceà Pacífic. Arran de la guerra de 1898 van arrabassar a Espanya les colònies de Puerto Rico i les Filipines. Aquell mateix any, també les illes Hawaii s'incorporaren als Estats Units.