L'expansió imperialista a Àsia al segle XIX
L'Imperi Rus
Durant el segle XIX, Rússia, que ja havia ocupat el nord d'Àsia, es va dirigir cap a Turquestan. A partir del 1880, van construir el ferrocarril Transsiberià. Tant Rússia com el Regne Unit mantenien disputes sobre Pèrsia i terres frontereres de l'Índia. Manxúria va originar el xoc amb el Japó, que va provocar la guerra russojaponesa (1904-1905), en la qual Rússia va ser derrotada.
L'Imperi Britànic
L'Índia va constituir l'objectiu preferent del colonialisme britànic a Àsia. La Companyia Britànica de les Índies Orientals va anar ocupant gran part del territori, amb el suport del govern britànic. La companyia va ser suprimida i l'Índia va passar a dependre de la corona, governada per mitjà d'un virrei. L'expansió colonial francesa a Indoxina va impulsar l'ocupació de Birmània i dels soldanats del centre i sud de Malàisia. Austràlia i Nova Zelanda van constituir dominis britànics.
L'Imperi Francès
La conquesta francesa d'Indoxina es va iniciar el 1858, i van signar un tractat amb el rei, que va cedir a França les tres províncies orientals de Cotxinxina. El 1887 es va constituir la Unió General d'Indoxina.
Altres imperis
Els Països Baixos van refermar l'administració sobre les Índies Orientals, i Alemanya va annexar Nova Guinea oriental i les illes Marshall, Salomó, Marianes i Carolines.
El cas de la Xina
La Xina va ser el gran objectiu comercial de les potències europees, dels Estats Units i del Japó. La prohibició del govern xinès a l'entrada de l'opi indi, que s'intercanviava pel te i la seda, va originar les guerres de l'opi. Després, el Regne Unit i França van obligar els xinesos a negociar una sèrie de tractats. Xina va cedir Hong Kong al Regne Unit. S'atorgaven drets als comerciants estrangers, que permetien establir colònies pròpies i controlar les duanes. La Xina es va convertir en un mercat obert per als productes europeus, però això va causar la ruïna dels comerciants autòctons. Tot això va alterar l'ordre social i polític de l'imperi. El 1880 es va produir el repartiment de la Xina en cinc zones d'influència. Van sorgir moviments ultranacionalistes radicals, com la revolta dels bòxers. Va caure l'emperador i aquest fet va portar a la proclamació de la república, que va posar fi a la dinastia manxú, però la república no va portar l'estabilitat política.