L'Expansió Industrial a Espanya: Segona Revolució i Catalunya
L'Expansió Industrial a Espanya: Segona Revolució
El canvi energètic, impulsat per la difusió de l'ús de l'electricitat i del petroli, explica la transformació de l'economia espanyola. Aquesta revolució va permetre a Espanya superar un gran obstacle per al seu creixement.
L'ús comercial de l'electricitat va permetre mecanitzar la totalitat de la indústria, la qual cosa va comportar una baixada dels costos de producció. Aquest fet, successivament, va provocar l'augment de la demanda i el creixement de la producció.
El Procés d'Electrificació a Espanya
El procés d'electrificació espanyol es va produir en dues grans etapes:
- En la primera, va quedar restringit a la il·luminació.
- En la segona, el seu ús es va estendre a la indústria.
L'electrificació i les seves repercussions van permetre revolucionar els transports amb l'aparició de l'automòbil en la primera meitat del segle XX, moment en què Espanya va començar a importar automòbils.
També es va avançar en la millora de la transmissió de la informació, gràcies a l'aparició del telèfon i de la ràdio.
A les tres primeres dècades del segle XX, l'estructura industrial es va transformar de manera important, amb l'aparició de noves indústries i la consolidació de les ja existents.
Transformació i Reptes del Sector Industrial Espanyol
El tèxtil català va començar a perdre pes, i les indústries alimentàries també, donada l'expansió d'altres indústries dedicades als mateixos àmbits.
La indústria química es va consolidar, i la siderúrgica va créixer considerablement. La indústria elèctrica va créixer de manera ràpida, i de la mateixa manera ho va fer la indústria metal·lúrgica. Al final d'aquestes dècades es va consolidar la indústria del ciment.
Problemes i Limitacions de la Indústria Espanyola
Diversos problemes i limitacions del sector industrial van fer que el govern recorregués al proteccionisme i a l'intervencionisme amb l'objectiu de defensar la indústria espanyola. En certes zones, alguns factors van afavorir el desenvolupament industrial.
La falta de matèries primeres i de fonts d'energia va afavorir el predomini de les indústries de béns de consum.
La desigual i limitada distribució geogràfica de l'activitat industrial va donar lloc a un nivell desigual de riquesa de la població. Mentre que algunes zones se situaven per sobre de la mitjana estatal, moltes altres estaven per sota de la mitjana espanyola.
El 1930, la distribució de riqueses a Espanya era molt desigual i, per tant, desequilibrada. Molts territoris seguien lligats a l'agricultura tradicional, la qual cosa provocava una renda baixa i escasses inversions.
Indústria a Catalunya: Creixement i Diversificació
A Catalunya, el primer terç del segle XX, hi va haver una gran Segona Revolució Industrial. Tots els sectors industrials van augmentar la seva producció i productivitat. Va augmentar considerablement el nombre de treballadors industrials i el nivell d'industrialització catalana era més elevat que a la resta d'Espanya.
Les noves fonts d'energia i les noves tecnologies es van introduir ràpidament en el país, capacitant-lo per diversificar la indústria cap a nous sectors.
Tot i que la indústria tèxtil va mantenir el predomini, va perdre un gran pes a causa de la diversificació industrial. Les indústries bàsiques van créixer, però la química, la metal·lúrgica, les construccions mecàniques i el sector elèctric van tenir la major importància en la nova estructura industrial catalana.
La localització industrial va consolidar la concentració a Barcelona i a l'àrea metropolitana. El mercat espanyol continuava sent el més important.
Malauradament, la potència econòmica i industrial no es corresponia amb la capacitat financera, i la banca catalana va entrar en decadència i dependència respecte a altres banques.