Expansió de l'Islam i Evolució Urbana a l'Edat Mitjana
Expansió de l'Islam
Mahoma neix a la Meca l'any 570. Als 40 anys, l'arcàngel Gabriel li anuncia que és el nou profeta elegit per Al·là per predicar una nova religió, l'islam. L'Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans amb 114 capítols. Els califes tenien el poder polític i religiós, establert per la llei de l'Islam. Els seguidors de Mahoma es divideixen en sunnites, que representen el 90% dels creients i defensen seguir l'exemple del profeta, i xiïtes, que representen el 10% i només reconeixen l'autoritat religiosa de Mahoma i els seus descendents. Les obligacions i prohibicions de l'islam es basen en els cinc pilars: professar la fe en Al·là com a únic déu, pregar cinc vegades al dia, fer almoina, jejunar durant el ramadà i fer el pelegrinatge a la Meca.
Conquesta i Califat d Còrdova
L'expansió territorial de l'islam es va estendre ràpidament sota els quatre primers califes (632-661). Els moros van ocupar el nord d'Àfrica, van conquerir la península Ibèrica, van arribar a Constantinoble, van penetrar per l'Àsia Central i van travessar el riu Indus. La família Omeia a Damasc tenia l'autoritat califal. En pocs anys van controlar la península Ibèrica i van travessar els Pirineus. Els nobles i clergues hispanovisigots, juntament amb una petita part de la població, es van refugiar a la zona asturiana. Es va establir un emirat dependent del califat Omeia de Damasc, amb capital a la ciutat de Còrdova, governat per un valí.
Arquitectura i Poblament Urbà
L'arquitectura de l'època segueix les característiques generals de l'art islàmic, amb elements com l'arc de ferradura, l'arc lobulat, la policromia en els arcs, la volta nervada i l'ornamentació amb relleus i mosaics. Alguns dels edificis més importants són la mesquita de Còrdova, l'Aljaferia de Saragossa, la Giralda i la Torre de l'Or d'Sevilla i el Palau de l'Alhambra de Granada.
Poblament Rural i Evolució Urbana
El poblament rural es caracteritzava per petits assentaments dispersos o concentrats en pobles i llogarets, amb activitats centrades en l'agricultura i la ramaderia. El poblament urbà es basava en assentaments més grans, amb una elevada densitat de població. Les ciutats es diferenciaven pel nombre d'habitants, l'ocupació dels residents i la seva morfologia urbana. Les funcions urbanes inclouen la residencial i convivencial, la comercial i financera, la industrial, i l'administrativa i política.
Jerarquia Urbana a l'Edat Mitjana
A l'Edat Mitjana, les ciutats eren petites, amb nuclis urbans densos, carrers estrets i traçat irregular. A l'Edat Moderna, les ciutats van evolucionar amb carrers de traçat regular, construcció de palaus importants i espais públics.