Expansió i Societat a la Corona d'Aragó al Segle XIII

Segle XIII: Expansió i Poder a la Corona d'Aragó

El segle XIII va ser una època de plenitud econòmica i política per a la Corona d'Aragó. Es van expandir per la península Ibèrica (València) i per la Mediterrània (Mallorca, Sicília...). També hi va haver una expansió catalana per Occitània (Sud de França).

Reis i Conquistes

Pere I, rei de la Corona d'Aragó (1171-1213), va ser vençut i mort a la batalla de Muret. Jaume el Conqueridor (1213-1276), successor de Pere I, va haver de renunciar als seus drets sobre Occitània pel tractat de Corbeil (1258). Mallorca va ser promoguda pels mercaders catalans. Les tropes de Jaume I van conquerir la ciutat de Palma el 1229, i Eivissa i Formentera van ser ocupades el 1235.

• Font 1: Els musulmans mallorquins van ser expulsats de la seva illa. Després de la derrota de Muret, Aragó va conservar el nord dels Pirineus.
• Font 2: Repoblació amb catalans de zones costaneres.

La conquesta de València, dirigida per Jaume I, va ser fruit d'una iniciativa de la noblesa aragonesa. Jaume II va conquerir Alacant el 1304. Els musulmans van fer pactes amb els conqueridors.

• Font 3: Repoblació cristiana en zones del litoral valencià.

Sicília interessava molt als mercaders per ser un territori estratègic. Els francesos van conquerir l'illa fins al 1266.

• Font 4: Expansió mediterrània d'Aragó.

Sardenya resultava atractiva pels mercaders catalans.

Almogàvers i Comerç

Els almogàvers eren soldats que van participar en l'expansió peninsular. Roger de Flor va ser un cabdill dels almogàvers que va aconseguir el control d'ells.

• Fonts 4 i 5: Actuació dels almogàvers.

• Font 9: La Llotja de Barcelona, lloc on s'emmagatzemaven els productes destinats al comerç amb altres països.
• Font 10: Lloc on reparaven els vaixells situat a Barcelona.
• Font 12: Institucions de Barcelona que representaven el poder polític i jurídic (Creixement urbà de la Barcelona medieval).

Els consolats: Un cònsol era una persona que s'encarregava de resoldre els problemes que sorgien en les activitats comercials.

• Font 7: Expansió comercial de la Corona d'Aragó. La Corona d'Aragó va fer això perquè la ciutat de Barcelona esdevingués el centre d'un gran imperi comercial.

Oficis i Societat

• Font 15: Oficis: Corder (feia cordes), Miraller (feia miralls), Tapiner (feia tapins, un tipus de sandàlies), Escudeller (treballava amb la ceràmica), Estorer (feia estores), Calafat (construïa embarcacions).

Fins al segle XIII, el govern de les ciutats va estar sota de veguers i batlles. Jaume I i Pere el Gran van establir l'organització municipal a Barcelona.

El Consell de Cent

Font 16: El Consell de Cent estava format per: 63 ciutadans de la mà major, 10 juristes (algunes fonts els inclouen en la mà major), 8 mercaders, 5 notaris, 2 apotecaris i 12 menestrals. Els membres del Consell de Cent representaven les tres mans en què estava dividida la societat. La representació, però, no era democràtica i beneficiava sempre la mà major, que acaparava els principals càrrecs municipals.

Les Corts Catalanes i la Generalitat

Al segle XI, els comtes catalans van impulsar unes petites assemblees, les Corts comtals, formades per nobles, eclesiàstics i jutges, que tenien com a funció aconsellar-los en les tasques de govern. No va ser fins als regnats de Jaume I i Pere II que van néixer les Corts i se'n va definir l'estructura i les funcions.

La Diputació del General o Generalitat va néixer l'any 1359, sota el regnat de Pere el Cerimoniós, com una delegació de les Corts per recaptar els impostos i controlar que les decisions preses es duguessin a terme. Amb el temps, les seves funcions es van ampliar i es va convertir en la principal institució de govern de Catalunya.