L'Experiència Segons Kant: Judicis Sintètics a Priori i Categories
L'Experiència Segons Kant: Forma i Contingut
Kant afirma que els judicis sintètics a priori es basen en la forma de l’experiència. Això no vol dir que hi hagi una font de coneixement al marge de l’experiència, sinó que l'experiència posseeix una estructura o forma que es pot distingir de la seva matèria o contingut:
- La forma o estructura de l’experiència és permanent.
- La matèria o contingut de l’experiència és canviant o variable.
En resposta a Hume, Kant estaria d’acord que el contingut de l’experiència canvia, però subratllaria que l'experiència té una forma que és permanent i inalterable.
Les Dues Característiques de l'Experiència
Kant estableix que l'experiència, pel fet de ser-ho, té dues característiques fonamentals:
- Receptivitat
- L’experiència pren la forma d’un “ser afectat per un objecte”. Això implica que som afectats per un objecte exterior al pensament, la qual cosa es tradueix en passivitat. (Exemple: Hume dubta si hi ha un objecte extern que causi les nostres idees i pensaments). Kant corregeix Hume en aquesta part, però el corregeix encara més quan introdueix l'espontaneïtat.
- Espontaneïtat
- Consisteix en una activitat inconscient o irreflexiva de l'enteniment. Kant argumenta que tota experiència no només és receptivitat, sinó que també requereix espontaneïtat. L'experiència ha de ser sintetitzada o unificada. Les sensacions proporcionen la matèria que hem d’ordenar i sintetitzar, i aquesta és l'activitat espontània.
Per tant, l'experiència és alhora passivitat i espontaneïtat. Perquè hi hagi experiència, no només hi ha d'haver passivitat, sinó també l'enteniment per a sintetitzar l'activitat.
La Multiplicitat i el Paper de l'Enteniment
El que ens proporciona la sensació és la multiplicitat, és a dir, la presència de moltes parts. Aquesta multiplicitat està formada per parts més petites tant en l’espai com en el temps. Quan agrupem aquestes parts i les adjudiquem a un objecte, és quan les podem sintetitzar, i això és el que dona objectivitat a les sensacions.
El Concepte com a Regla de Construcció
L’enteniment realitza la tasca espontània de donar sentit a les sensacions mitjançant conceptes. Per a Kant, un concepte és una regla de construcció. Estem construint objectes unificant un conjunt de conceptes. Coneixem els conceptes i els podem aplicar a les sensacions, utilitzant el material (la multiplicitat de l’espai i el temps) per a construir l’objecte.
Per això, Kant afirma: “Concepte és la regla de construcció”. La paradoxa és que tota part a partir de la qual construïm un objecte és, al seu torn, un altre objecte construït per altres parts, la qual cosa implica una multiplicitat d’objectes i explica per què l’espai és infinitament divisible.
Tipus de Conceptes o Regles de Construcció
Existeixen dos tipus principals de conceptes o regles de construcció:
- Conceptes Empírics: S’apliquen només a determinats objectes. Exemples: taula, bolígraf.
- Categories o Conceptes a Priori: S’apliquen a tot objecte possible. Kant en llista dotze, però Schopenhauer les resumeix en dues categories principals:
Categoria de Substància
Tot objecte és una substància i representa una forma de permanència en el canvi. Encara que l'objecte canviï temporalment, hi ha un substrat que no varia al llarg del procés de canvi, i a això en diem substància.
Categoria de Causa / Efecte
Qualsevol objecte és sempre efecte i causa. La nostra experiència és una experiència d’objectes que estan en l’espai temporal i que són conseqüència de relacions de causa-efecte.
Resum: La Imposició de la Forma
El tema que més es discuteix després de la mort de Kant és la seva afirmació que l'experiència té:
- Una forma (estable), amb la doble cara de la receptivitat i l'espontaneïtat.
- Un contingut (variable).
Aquesta multiplicitat ja ve ordenada per l'espai i el temps. La forma de l’experiència (espai, temps i concepte) és, tal com afirma Kant, imposada pel subjecte que coneix.