Exposició oral i argumentació: tècniques i tipus

Exposició oral

L'exposició oral és el desenvolupament d'un tema, de paraula i generalment davant d'un auditori que no pot intervenir fins al final de l'explicació de l'emissor. En aquests casos, l'emissor s'anomena ponent i exposa les seves idees seguint un guió prèviament elaborat.

Requisits previs

• Plantejar-se el tipus de públic que ens escolta, especialment pel que fa al grau de coneixement i d'interès que pot tenir el tema.
• Valorar aspectes materials, com ara l'espai físic on es produirà l'exposició, la disposició dels seients, el temps i els mitjans audiovisuals o informàtics de què disposem.
• Ser conscients del nivell de formalitat de l'acte.

Durant l'exposició

Durant l'exposició és important controlar el ritme expositiu, la situació en l'espai, el llenguatge corporal i el verbal. Cal fer que tots aquests recursos comunicatius afavoreixin l'atenció i l'interès de l'auditori.

Conclusió

Al final de l'exposició, cal presentar una conclusió i també és convenient proposar un torn de paraules, després del qual es tanca definitivament la intervenció agraint als presents la seva participació.

Presentació visual

Objectius

• Fer evident el guió de l'exposició.
• Il·lustrar les idees que s'exposen.
• Oferir les dades bàsiques de l'acte.
• Ajudar a fixar altres dades d'interès.

Diferències entre "tan" i "tant"

Tan, quan és un adverbi que expressa grau i complementa un adjectiu, un altre adverbi o una locució adverbial.

Tant, quan és determinant i quan és un adverbi que expressa quantitat i complementa a un verb.

Locucions, frases fetes i refranys

Locucions i frases fetes

Són conjunts de mots que es presenten amb una forma estereotipada i invariable i s'utilitzen en sentit figurat. Una locució està formada per un sintagma, normalment nominal o preposicional, i equival a una paraula, mentre que una frase feta està formada per un sintagma verbal, i equival a una oració.

Refranys o dites

Són oracions completes i independents que mantenen sempre la mateixa forma. Solen tenir un origen antic i expressen el pensament popular. Quan aquestes dites populars contenen un ensenyament de caràcter filosòfic o moral s'anomenen proverbis, que tant poden tenir un caire erudit com popular.

Argumentació

L'argumentació és un text que té la intenció de fer acceptar una idea determinada al receptor mitjançant el raonament.

Tipus d'argumentació

• Segons el canal de transmissió, diferenciem entre textos argumentatius orals i escrits. Trobem textos orals en ponències, discursos, tertúlies, debats, etc., i en trobem d'escrits en els mitjans de comunicació (editorials dels diaris i revistes, articles d'opinió, etc.) i en la literatura assagística.
• Segons l'àmbit temàtic que tracten, distingim textos comercials, sociològics, ideològics, culturals, polítics, etc.
• Segons la intenció, diferenciem textos pròpiament argumentatius, que pretenen convèncer amb el raonament, i textos persuasius, que apel·len sobretot a les emocions dels destinataris, com en el cas emblemàtic de la publicitat.

Diferències entre "que" i "què"

Que

• Quan és una conjunció que introdueix una proposició subordinada.
• Quan és el segon element d'una locució conjuntiva.
• Quan és pronom relatiu.
• Quan té valor exclamatiu o introdueix un desig.
• Quan reforça una oració interrogativa oral.

Què

• Quan té valor interrogatiu i equival a quina cosa.
• Quan és pronom relatiu, precedit d'una preposició.